El transcurs de l’aigua. Diàleg humanista davant els paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir

Resum

El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges.

Paraules clau: paisatge, geohumanitats, diàleg, hermenèutica, creativitat.