La immersió en català a l’escola en infants de la Catalunya del Nord: quin impacte té en els progenitors?

Resumen

En un context diglòssic, l’escola sovint esdevé el principal o, fins i tot, l’únic vector d’adquisició d’una llengua minoritzada quan se n’ha interromput la transmissió natural. Mentre que a les escoles immersives la política de promoció de les llengües minoritzades s’adreça, òbviament, sobretot als infants, cal preguntar-se fins a quin punt la seva influència es pot estendre d’aquest públic inicial als adults, és a dir, els pares dels alumnes. Des d’aquesta perspectiva, analitzem el cas de pares d’alumnes que van decidir escolaritzar els seus fills a l’escola catalana «bilingüe» Arrels, a Perpinyà. Després de presentar l’escola, tractem diversos aspectes relacionats amb el model de llengua de l’escola que s’adrecen també als pares amb vista a influir les seves representacions, actituds i usos lingüístics. Basant-nos en una enquesta realitzada personalment amb els progenitors dels alumnes de l’escola Arrels sobre qüestions de representacions, actituds, habilitats lingüístiques i identitat, avaluem l’impacte real de la política lingüística del centre escolar en l’assoliment d’un públic més ampli que l’inicial. Finalment, a partir de les observacions fetes, presentem un seguit de conclusions sobre la capacitat de l’escola per a fer sortir una llengua minoritària fora de l’àmbit escolar, en el qual sovint roman confinada, per tal de promoure’n la (re)apropiació dins de les famílies i, possiblement, per a recrear unes condicions de transmissió intergeneracional, començant pels infants fins a arribar als adults.