Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l'anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l'Institut d'Estudis Catalans. D'acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l'ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles inèdits en els camps de la sociologia de la llengua, l'antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Les persones destinatàries de la revista són tant especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/>. La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d'impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d'Informació de l'Avaluació de Revistes (MIAR) i s'indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l'Emerging Sources Citation Index (WoS), Linguistic Bibliography i té la màxima avaluació en el sistema CARHUS, utilitzat per a la classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitat.

Des de la seua fundació (1976) i fins al número 14/15 (2000) la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n'és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a «Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l'àmbit juvenil», el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana», el 24 (2014) a «Les ideologies lingüístiques», el 25 (2015) a «L'avaluació de la implantació de la normativa lingüística», el 26 (2016) a «Les llengües en les TIC», el 27 (2017) a «La transmissió lingüística intergeneracional», el 28 (2018) a «Llengua i poder», el 29 (2019) a «La llengua catalana i la mundialització», el 30 (2020) a les «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», el 31 (2021) a «L'estandardologia comparada: teoria i pràctica», el 32 (2022) a «L'avaluació de les polítiques lingüístiques», el 33 (2023) a «Llengua i economia», el 34 (2024) a «Llengües, mobilitat i migracions», el 35 (2025) a «El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana», i el 36 (2026) a «Sociolingüística: metodologia, paradigmes i interdisciplinarietat».