«L’aprenentatge vital de l’anglès»: els discursos de famílies catalanes sobre la mobilitat educativa adolescent a l’estranger

Resumen

La mobilitat educativa adolescent a l’estranger s’està popularitzant entre les classes mitjanes a Catalunya. Cada vegada són més les famílies que envien els fills i les filles a cursar un trimestre o un any a l’estranger per deixar el tema de l’anglès «resolt». En aquest article, basat en tretze entrevistes etnogràfiques amb mares i pares d’adolescents que han viatjat a països de parla anglesa, analitzem els discursos que les famílies construeixen per donar sentit a la seva decisió. La noció d’immersió, naturalitzada ideològicament com la forma més autèntica i efectiva d’aprendre la llengua «bé», és clau en els imaginaris familiars. Situem la nostra recerca en el camp de la política lingüística familiar (PLF), al qual contribuïm amb un context molt poc estudiat. Entenem la mobilitat educativa a l’estranger com una PLF que porta les famílies a planificar obsessivament les estades per minimitzar els riscos i maximitzar el retorn de la inversió. L’objectiu és aconseguir una oralitat fluida i espontània i, si pot ser, un «bon» accent. Les narratives dels pares, però, mostren que els beneficis percebuts d’aquestes estades van molt més enllà dels aprenentatges lingüístics. Destaquen la transformació dels seus fills en individus quasiadults segurs, responsables i independents. Els resultats indiquen, a més, que un dels èxits de l’estada és el canvi en les disposicions afectives dels adolescents cap a l’anglès, llengua que ara tenen «incorporada» al cos i a la ment.