La introducció de l’anglès en el lleure infantil: els discursos sobre la immersió i la capitalització lingüística entre les famílies catalanes

Autores/as

Palabras clave:

immersió, ideologies lingüístiques, anglès, política lingüística familiar

Resumen

D’acord amb les expectatives de parentalitat intensiva, cada cop més famílies catalanes cerquen activitats divertides i eficients perquè els infants aprenguin anglès fora de l’aula. Aquest article, basat en un estudi etnogràfic de vuit mesos, examina una estratègia familiar per a nens i nenes de primària: un espai de lleure en llengua anglesa organitzat per un grup de famílies de classe mitjana de la mateixa escola pública. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les motivacions que justifiquen la intensificació de l’anglès a través d’aquesta estratègia familiar de caire lúdic i les ideologies envers l’anglès de les famílies. Actualment, els progenitors inverteixen molts recursos en l’aprenentatge primerenc de l’anglès amb una política lingüística familiar aspiracional (Seals i Beliaeva, 2023) per a la futura mobilitat social i geogràfica dels seus fills en un mercat altament competitiu. Les desigualtats d’accés a l’anglès destaquen l’agència social i la creativitat de les famílies de classe mitjana no benestants per emular les opcions «immersives», com ara parlar anglès als fills o les estades a l’estranger, que no sempre són factibles des dels punts de vista lingüístic i econòmic. Gràcies a aquesta activitat de lleure liderada per una mare que ha adoptat l’anglès com a llengua de comunicació familiar, aquestes famílies (re)produeixen el discurs de la immersió com a més eficient per a l’aprenentatge de l’anglès que la instrucció formal (Codó i Sunyol, 2024) i el posen en pràctica en un espai lúdic de comunicació en anglès que es fonamenta en les ideologies d’aprendre fent (learning by doing en anglès, Doerr, 2013) i d’adquisició «natural» (McDaid, 2020).

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Ara (2021). «L’anglès a Catalunya: necessita millorar» (31 maig).

Bourdieu, Pierre (1979). «Les trois états du capital culturel». Actes de la Recherche en Sciences Sociales, vol. 30, p. 3-6.

Busch, Brigitta (2018). «The language portrait in multilingualism research: Theoretical and methodological considerations». Working Papers in Urban Language & Literacies [en línia], núm. 236, p. 1-13. <https://www.heteroglossia.net/fileadmin/user_upload/publication/busch18._The_language_portrait_copy.pdf> [Consulta: 21 febrer 2024].

Codó, Eva (2021). «Non-localizable vs localizable English: New linguistic hierarchies in ‘democratizing’ English in Spanish education». A: Rubdy, Rani; Tupas, Ruanni (ed.). Bloomsbury World Englishes: Volume 2: Ideologies. Londres; Nova York: Bloomsbury, p. 233-252.

Codó, Eva; Sunyol, Andrea (2024). «“L’aprenentatge vital de l’anglès”: els discursos de famílies catalanes sobre la mobilitat educativa adolescent a l’estranger». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 34, p. 13-29.

Collins, Carly (2023). Social class, life stories and English learning: Critical realist case studies from Barcelona [en línia]. Tesi doctoral. Universitat de Lleida. <https://www.tdx.cat/handle/10803/689678> [Consulta: 21 febrer 2024].

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2021). Quaderns d’Avaluació [en línia], núm. 50: L’avaluació de sisè d’educació primària 2021. <https://serveiseducatius.xtec.cat/altcamp/actualitat/resultats-de-les-proves-de-competencies/> [Consulta: 9 febrer 2024].

Doerr, Neriko M. (2013). «Do ‘global citizens’ need the parochial cultural other? Discourse of immersion in study abroad and learning-by-doing». Compare: A Journal of Comparative and International Education [en línia], vol. 43, núm. 2, p. 224-243. <https://doi.org/10.1080/03057925.2012.701852> [Consulta: 9 febrer 2024].

Doerr, Neriko M. (2023). «Afterword: The wages of global experience, post unit thinking, and post native speaker ideologies in volunteer tourism». A: Schedel, Larissa Seminaris; Jakubiak, Cori (ed.). Voluntourism and language learning/teaching [en línia]. Cham (Suïssa): Palgrave Macmillan, p. 269-295. <https://doi.org/10.1007/978-3-031-40813-7_10>.

Doerr, Neriko M.; Suárez, Richard (2018). «Immersion, immigration, immutability: Regimes of learning and politics of labeling in study abroad». Educational Studies [en línia], vol. 54, núm. 2, p. 183-197. <https://doi.org/10.1080/00131946.2017.1356309>.

Flubacher, Mi-Cha (2022). «Ethnography as a speaker-centred approach? Methodological reflections». A: Purkarthofer, Judith; Flubacher, Mi-Cha (ed.). Speaking subjects in multilingualism research: Biographical and speaker-centred approaches. Bristol: Multilingual Matters, p. 51-64.

Foucault, Michel (1972). Archaeology of knowledge. Londres: Harper Colophon.

Hickey, Tina M.; Lewis, Gwyn; Baker, Colin (2016). «How deep is your immersion? Policy and practice in Welsh-medium preschools with children from different language backgrounds». A: Hickey, Tina M.; Mejía, Anne-Marie de (ed.). Immersion education in the early years. Oxon, Nova York: Routledge.

Irvine, Judith T. (1989). «When talk isn’t cheap: Language and political economy». American Ethnologist [en línia], vol. 16, núm. 2, p. 248-267. <https://www.jstor.org/stable/645001> [Consulta: 21 febrer 2024].

Mcdaid, Jessica (2020). «Trying to stay ahead and stay relevant»: Aspirations, expectations and practices in and around an English-immersion rugby summer camp in Ireland. Treball de fi de màster. Universitat Autònoma de Barcelona.

Moreno, Juan Manuel; Martínez, Ángel (2023). Educación en la sombra en España: Una radiografía del mercado de clases particulares por etapa escolar, capacidad económica de los hogares, titularidad del centro y comunidad autónoma [en línia]. EsadeEcPol. Center for Economic Policy. <https://www.esade.edu/ecpol/ca/publicacions/educacion-en-la-sombra-en-espana-una-radiografia-del-mercado-de-clases-particulares-por-etapa-escolar-capacidad-economica-de-los-hogares-titularidad-del-centro-y-comunidad-autonoma/> [Consulta: 21 febrer 2024].

Nieto Moreno de Diezmas, Esther; Alarcón Utrera Ana (2022). «Intensive parenting and elective bilingualism English/Spanish in Spanish monolingual families: From language ideologies to practice». Porta Linguarum: Revista Interuniversitaria de Didáctica de las Lenguas Extranjeras [en línia], p. 133-149. <https://hdl.handle.net/10481/85534> [Consulta: 21 febrer 2024].

Nowell, Lorelli S.; Norris, Jill M.; White, Deborah E.; Moules, Nancy J. (2017). «Thematic analysis: Striving to meet the trustworthiness criteria». International Journal of Qualitative Methods, vol. 16, p. 1-13. <https://doi.org/10.1177/1609406917733847>.

Park, Joseph Sung-Yul (2009). The local construction of a global language: Ideologies of English in South Korea. Berlín: Mouton de Gruyter.

Patiño-Santos, Adriana; Codó, Eva (2024). «Complexifying family, language and time-space: Notes for a sociolinguistics of family». Presentació al congrés Exploring New Direction in Family Language Policy (Ciudad Real, gener).

Patiño-Santos, Adriana; Mansfield, Marie-Anne ([s. a.]). Language education against all odds: Family language learning in Catalunya [en línia]. <https://debatingethnograph.wixsite.com/website-1/general-6-3> [Consulta: 21 febrer 2024].

Petit Cahill, Kevin (2020). «Creating places through language rules: A historical and ethnographic perspective on the ‘Rule of Irish’». Journal of Sociolinguistics, vol. 24, núm. 2, p. 228-244.

Pujolar, Joan; Puigdevall, Maite (2015). «Linguistic mudes: How to become a new speaker in Catalonia». International Journal of the Sociology of Language, vol. 231, p. 167-187. <https://doi.org/10.1515/ijsl-2014-0037>.

RAC1 (2023). «Em preguntaven per què, sent catalana, li parlava només en anglès a la meva filla» [en línia] (28 juny). <https://www.rac1.cat/societat/20230626/110530/catalanes-parlavem-nomes-angles-nostra-filla-criar-educar-amy-idioma-llengua.html> [Consulta: 21 febrer 2024].

Schedel, Larissa (2022). «The “price” of immersion: Language learners as a cheap workforce in Malta’s voluntourism industry». Multilingua: Journal of Cross-Cultural and Interlanguage Communication [en línia], vol. 41, núm. 2, p. 181-200. <https://doi.org/10.1515/multi-2020-0178>.

Seals, Corinne A.; Beliaeva, Natalia (2023). «Aspirational family language policy». Language Policy, vol. 22, p. 502-521. <https://doi.org/10.1007/s10993-023-09674-3>.

Sunyol, Andrea (2021). «Ara és a “gust del consumidor”: la llengua catalana en una escola internacional d’elit». Revista de Llengua i Dret, núm. 75, p. 126-143.

Vincent, Carol; Maxwell, Claire (2016). «Parenting priorities and pressures: Furthering understanding of ‘concerted cultivation’». Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education [en línia], vol. 37, núm. 2, p. 269-281. <https://doi.org/10.1080/01596306.2015.1014880>.

Zimmermann, Martina; Ferry-Meystre, Murielle (2024). «The game of simulated immersion: Exploring rules and players’ roles in an anglophone camp in Switzerland». Presentació al congrés VALS-ASLA (Berna, febrer).

Descargas

Publicado

2025-07-22

Número

Sección

Secció monogràfica. El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana