La introducció de l’anglès en el lleure infantil: els discursos sobre la immersió i la capitalització lingüística entre les famílies catalanes

Resumen

D’acord amb les expectatives de parentalitat intensiva, cada cop més famílies catalanes cerquen activitats divertides i eficients perquè els infants aprenguin anglès fora de l’aula. Aquest article, basat en un estudi etnogràfic de vuit mesos, examina una estratègia familiar per a nens i nenes de primària: un espai de lleure en llengua anglesa organitzat per un grup de famílies de classe mitjana de la mateixa escola pública. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les motivacions que justifiquen la intensificació de l’anglès a través d’aquesta estratègia familiar de caire lúdic i les ideologies envers l’anglès de les famílies. Actualment, els progenitors inverteixen molts recursos en l’aprenentatge primerenc de l’anglès amb una política lingüística familiar aspiracional (Seals i Beliaeva, 2023) per a la futura mobilitat social i geogràfica dels seus fills en un mercat altament competitiu. Les desigualtats d’accés a l’anglès destaquen l’agència social i la creativitat de les famílies de classe mitjana no benestants per emular les opcions «immersives», com ara parlar anglès als fills o les estades a l’estranger, que no sempre són factibles des dels punts de vista lingüístic i econòmic. Gràcies a aquesta activitat de lleure liderada per una mare que ha adoptat l’anglès com a llengua de comunicació familiar, aquestes famílies (re)produeixen el discurs de la immersió com a més eficient per a l’aprenentatge de l’anglès que la instrucció formal (Codó i Sunyol, 2024) i el posen en pràctica en un espai lúdic de comunicació en anglès que es fonamenta en les ideologies d’aprendre fent (learning by doing en anglès, Doerr, 2013) i d’adquisició «natural» (McDaid, 2020).