La intermediació lingüística per part de menors a Catalunya: perfils i experiències en les comunitats migrades

Resum

En moltes famílies d’origen migrant, els fills són els primers a aprendre les llengües del nou país on viuen, cosa que sovint els converteix en la persona que fa d’enllaç quan els seus pares s’han de comunicar amb l’Administració o amb proveïdors de serveis públics, o quan necessiten entendre alguna informació escrita que els ha arribat en una llengua que encara no comprenen. Aquesta tasca, que hem denominat intermediació lingüística per part de menors (ILM), és un exemple clar de forma de comunicació plurilingüe complexa, per tot el que comporta per a l’infant o jove que la du a terme. En aquest article oferim una descripció panoràmica de la ILM a Catalunya, tenint en compte els punts de vista dels principals agents que hi intervenen, tot centrant-nos en quatre col·lectius migrats: l’amazic, l’àrab marroquí, el pakistanès i el xinès. Ens hem basat en qüestionaris distribuïts a professorat d’instituts públics de secundària (n = 60) i a personal de serveis socials (n = 96), en entrevistes realitzades a dinou joves adults amb experiència en ILM i a dotze progenitors que n’han fet ús i en un grup de discussió duta a terme amb sis adolescents, per aprofundir en les característiques de la ILM pel que fa a variables com el gènere, la freqüència, l’edat i els contextos en què es produeix. També analitzem com influeix la ILM en la consciència lingüística tant dels joves com dels progenitors i l’impacte emocional que suposa per als joves.