L’atracció dels valencians cap al valencià : motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes

Autors/ores

  • Raquel Casesnoves-Ferrer Universitat de València
  • Josep ?. Mas Universitat Politècnica de València

Paraules clau:

nous parlants, valencià, ciutats mitjanes, ideologies, identitat

Resum

En aquest article tractem sobre els nous parlants valencians de dues ciutats mitjanes capitals de comarca, Xàtiva i Gandia. Abordem l’estudi dels parlants autòctons que van aprendre a parlar castellà a la llar familiar, però que més tard van decidir usar també el valencià en la seua vida diària. El fet que hi hagi aquest tipus de parlants reflecteix la coexistència de dos processos lingüístics: la interrupció de la transmissió del valencià que es va efectuar en la generació anterior, i la seua inversió o recuperació a través de la normalització lingüística. Sobre la base de quatre entrevistes — les dels valencians autòctons de la mostra que van reconèixer aquest tipus de canvi—, ens preguntem el moment, els motius i l’abast d’aquest canvi. Trobem que alguns dels factors que condicionen i faciliten el canvi de llengua són el canvi del centre educatiu o de la situació acadèmica i, sobretot, l’inici de noves relacions socials amb valencianoparlants. El factor de la ideologia política, més que la identitària, afavoreix un canvi de llengua personal que, en algun cas, es realitza amb la voluntat de contribuir a un canvi social.

Paraules clau: nous parlants, valencià, ciutats mitjanes, ideologies, identitat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Raquel Casesnoves-Ferrer, Universitat de València

Professora ajudant doctor. Departament de Filologia Catalana.

Universitat de València. Departament de Filologia Catalana. Avinguda de Blasco Ibáñez, 32. 42016 València. 

Josep ?. Mas, Universitat Politècnica de València

Professor titular. Departament de Lingüística Aplicada.

Descàrregues

Publicat

14-07-2020

Número

Secció

Secció monogràfica. «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»