De la llengua inicial a la llengua d’identificació a Catalunya : qui adopta el català i qui se n’allunya Autors/ores Albert Fabà Prats Societat Catalana de Sociolingüística. Institut d’Estudis Catalans Joaquim Torres-Pla Societat Catalana de Sociolingüística. Xarxa CRUSCAT. Institut d’Estudis Catalans Paraules clau: avenç del català, retrocés del català, llengua inicial, llengua d’identificació, llengua inicial de la parella, origen geogràfic familiar Resum Aquest article analitza els usos lingüístics i les característiques principals dels dos grups on es produeixen canvis en passar de la llengua inicial a la llengua d’identificació (avenç del català i retrocés del català). Alhora, contrasta aquests usos lingüístics amb els de dos grups més: els homolingües en català (aquells que tenen el català com a llengua inicial i d’identificació) i els homolingües en castellà. S’estableixen una sèrie d’hipòtesis que, molt majoritàriament, es veuen confirmades, encara que amb alguns matisos.Paraules clau: avenç del català, retrocés del català, usos lingüístics, llengua inicial, llengua d’identificació, llengua inicial de la parella, origen geogràfic familiar. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Biografia de l'autor/a Joaquim Torres-Pla, Societat Catalana de Sociolingüística. Xarxa CRUSCAT. Institut d’Estudis Catalans Expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística i membre del CRUSCAT Descàrregues PDF Publicat 14-07-2020 Número Núm. 30: Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants Secció Secció monogràfica. «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»