Aprendre a pensar com a investigador-docent-historiador a través del patrimoni local. Una experiència en el grau en educació primària

Autors/ores

Paraules clau:

educació primària, pensament històric, formació inicial, competència ciutadana, educació superior

Resum

Aquest article analitza una experiència docent innovadora realitzada amb els estudiants del grau en educació primària de la Universitat de Lleida, centrada en l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, i basada en les directrius del Decret 175/2022, sobre el currículum de primària. Les noves orientacions educatives exigeixen que els mestres superin la reproducció de coneixements i ensenyin a pensar històricament, qüestionant les narratives establertes, utilitzant fonts locals i situant nous protagonistes al centre del relat. No obstant això, es detecta una carència en la formació de competències investigadores entre els futurs mestres. Per abordar aquesta mancança, s’ha dut a terme una experiència educativa amb un objectiu doble. D’una banda, fer conscients els futurs mestres de la importància d’aprendre històricament per comprendre contextos actuals. D’altra banda, formar docents que apliquin a la seva pràctica professional la metodologia de l’historiador, fomentant la reflexió crítica i la consciència ciutadana. Aquesta iniciativa no només cobreix la formació en competències investigadores, sinó que també fomenta una reflexió crítica sobre el paper de l’alfabetització històrica en l’educació, promovent la creació de noves narratives històriques i contribuint a la formació d’una ciutadania compromesa i crítica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Ajuntament de Lleida. (2024). Projecte educatiu de ciutat. Paeria. https://educacio.paeria.cat/pec/PECABRIL2024ambimatgesilogo.pdf

Arias, L., i Egea, A. (2022). Didáctica de geografía e historia en educación primaria. Síntesis.

Ayuste, A., Ecofet, A., Payá, M., i Rubio, L. (2022). Desarrollo de competencias investigadoras en la formación inicial del profesorado: hacia la mejora de la práctica docente universitaria y escolar. Risei Academic Journal, 02(01), 74-82.

Barton, K., i Levstik, L. (2004). Teaching history for the common good. Lawrence Erlbaum Associates, Publishers.

Carretero, M. (2023). Pensamiento histórico e historia global: nuevos desafíos para la enseñanza. Dins I. Bellatti, C. Fuentes, P. Miralles i I. Sánchez (ed.). Las ciencias sociales y su didáctica: pensamiento histórico y educación democrática (p. 83-90). Octaedro.

Decret 175/2022, de 27 de setembre de 2022, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica (2022). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 8762, de 29 de setembre de 2022. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2022/09/27/175

Downey, M., i Long. K. A. (2016). Teaching for historical literacy. Building knowledge in the history of classroom. Routledge.

Egea, A., i Arias, L. (2018). ¿Qué es relevante históricamente? Pensamiento histórico a través de las narrativas de los estudiantes universitarios. Educação e Pesquisa, 44. https://doi.org/10.1590/S1678-4634201709168641

Eisner, E. (2002). The arts and the creation of mind. Language Arts, 80(5), 340-344.

Fontana, J. (2018). L’ofici d’historiador. Arcadia.

Fuentes, C., Albert, J. M., i Lima, L. (2023). La formación inicial y continua del profesorado de ciencias sociales. Dins I. Bellatti, C. Fuentes, P. Miralles i L. Sánchez (ed.). Las ciencias sociales y su didáctica. Pensamiento histórico y educación democrática (115-124). Octaedro.

Huber, G. (2008). Aprendizaje activo y metodologías educativas. Revista de Educación, número extraordinari, 59-81.

Lladó, A. (2023). El papel del profesorado universitario español ante el nuevo modelo europeo de educación superior y el despliegue tecnológico en la docencia. Revista d’Internet, Dret i Política, 37. https://doi.org/10.7238/idp.v0i37.401765

Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, d’ordenació del sistema universitari. 2023. Boletín Oficial del Estado, 70, de 23 de març de 2023. https://www.boe.es/eli/es/lo/2023/03/22/2/con.

Maggio, M. (2018). Habilidades del siglo XXI. Cuando el futuro es hoy. Fundación Santillana.

Muñoz, I. (2006). El perfil del profesor en el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Miscelánea Comillas, 64, 39-62.

Nussbaum, M. (2012). Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. Katz.

Parra, D., Sáiz, J., i Valls, R. (2018). Alfabetización mediática e histórica del futuro profesorado de historia. Dins J. Monteagudo-Fernández, A. Escribano-Miralles i C. J. Gómez-Carrasco (ed.). Educación histórica y competencias transversales: narrativas, TIC y competencia (p. 101-111). Editum.

Reial decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix l’organització dels ensenyaments universitaris i del procediment per assegurar-ne la qualitat (2021). Boletín Oficial del Estado, 233, de 29 de setembre de 2021. https://www.boe.es/eli/es/rd/2021/09/28/822/con

Roca, G., i Gutiérrez-Ujaque, D. (2023). The historical space as a living museum: a situated and historical view as an axis of teaching innovation. Imago Temporis Medium Aevum, 17, 333-354.

Sáez-Rosenkranz, I., Sabido-Codina, J., i Prats, J. (2021). Memoria histórica e historia enseñada: construcciones simbólicas del futuro profesorado y su vínculo con la experiencia escolar. Tempo e Argumento, 13(33). http://dx.doi.org/10.5965/2175180313332021e0111

Santacana, J.; Martínez, T. i Sallés, N. (2017). El fracàs de l’ensenyament de la història de Catalunya i els inclusors en l’escola primària. Revista Catalana de Pedagogia, 12, 199-221.

Seixas, P. (2015). A model of historical thinking. Educational Philosophy and Theory, 49(6), 593-605. https://doi.org/10.1080/00131857.2015.1101363

Seixas, P. (2017). Historical consciousness and historical thinking. Dins M. Carretero, S. Berger i M. Grever (ed.). Palgrave handbook of research in historical culture and education (p. 59-72). Springer.

Seixas, P., i Morton, T. (2013). The big six historical thinking concepts. Nelson Education.

Thorp, R. (2020). How to develop historical consciousness through uses of history. A Swedish perspective. Historical Encounters. A journal of Historical Consciousness, Historical Cultures, and History Education, 7(1), 50-61.

Thorp, R., i Persson, A. (2020). On historical thinking and the history educational challenge. Educational Philosophy and Theory, 52(8), 891-901. https://doi.org/10.1080/00131857.2020.1712550

Descàrregues

Publicat

2025-05-05

Com citar

Roca Cabau, G., & Gutiérrez-Ujaque, D. (2025). Aprendre a pensar com a investigador-docent-historiador a través del patrimoni local. Una experiència en el grau en educació primària. Revista Catalana De Pedagogia, 27, 115–132. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/154137

Número

Vol. 27 (2025): Repensant l'educació: horitzons i desafiaments en la pedagogia

Secció

Articles d'experiències

Llicència

Drets d'autor (c) 2025 Guillem Roca Cabau, Daniel Gutiérrez-Ujaque

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores.

Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Pedagogia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Concedeixen a la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Pedagogia.
  2. Responen davant la Societat Catalana de Pedagogia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Pedagogia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.