La competència digital docent a Catalunya sota la mirada del professorat Autors/ores Sandra González Mingot Universitat de Lleida https://orcid.org/0000-0003-3010-7813 Balbina Falceto Macarulla Universitat de Lleida https://orcid.org/0009-0001-9805-4810 DOI: 10.2436/20.3007.01.217 Paraules clau: competència digital docent, autopercepció docent, digitalització, educació catalana, nivells d’acreditació Resum Davant de l’acceleració de la digitalització i l’augment de l’oferta i reclam per l’enfortiment de la competència digital docent, aquesta recerca té com a objectiu descriure l’estat de la competència digital dels docents a Catalunya, basant-se en les seves percepcions. Es presenta l’anàlisi descriptiva de variables com l’edat, el gènere i el nivell educatiu, així com la comparativa real amb l’acreditació d’ofici del Departament d’Educació. La recerca es basa en un estudi d’enquesta amb la participació de 1.065 docents de diferents etapes educatives de tot el territori català. Els resultats mostren que, en general, el professorat percep tenir un nivell B2 de competència digital, tot i que l’acreditació real revela dos nivells inferiors. S’observen lleus diferències entre l’edat dels i les participants i el seu gènere que s’han discutit amb la bibliografia. La discrepància entre l’autopercepció i l’acreditació apunta a la necessitat de revisar els sistemes de formació i acreditació, així com de reconsiderar i reflexionar sobre la valoració del concepte competència digital docent i l’alfabetització digital del professorat. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Referències Andreasen, J. K., Tømte, C. E., Bergan, I., i Kovac, V. B. (2022). Professional digital competence in initial teacher education: An examination of differences in two cohorts of pre-service teachers. Nordic Journal of Digital Literacy, 1, 61–74. https://doi.org/10.18261/njdl.17.1.5 Barajas Frutos, M., i Rossi Cordero, A. E. (2018). Competencia digital e innovación pedagógica: Desafíos y oportunidades. Profesorado, 22(3), 317-339. https://doi.org/10.30827/profesorado.v22i3.8004 Bihu, R. (2021). Questionnaire survey methodology in educational and social science studies. International Journal of Quantitative and Qualitative Research Methods, 9(3), 40-60. https://ssrn.com/abstract=4435809 Bisquerra, R. (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. La Muralla. Cabero-Almenara, J., i Palacios-Rodríguez, A. (2020). Formación y competencias del profesorado en la era digital. Crónica, 5, 113-127. https://hdl.handle.net/11441/103529 Cabero-Almenara, J., i Valencia, R. (2021). Y el COVID-19 transformó al sistema educativo: Reflexiones y experiencias por aprender. International Journal of Educational Research and Innovation, 15, 218-228. https://doi.org/10.46661/ijeri.5246 Cabezas, M., Casillas, S., Sanches-Ferreira, M. i Teixeira, F. L. (2017). ¿Condicionan el género y la edad el nivel de competencia digital? Un estudio con estudiantes universitarios. Fonseca, Journal of Communication, 15, 109-125. Cabezas González, M., i Casillas Martín, S. (2018). Social educators: A study of digital competence from a gender differences perspective. Croatian Journal of Education, 20(1), 11-42. https://doi.org/10.15516/cje.v20i1.2632 Caena, F., i Redecker, C. (2019). Aligning teacher competence frameworks to 21st century challenges: The case for the European digital competence framework for educators (Digcompedu). European Journal of Education, 54(3), 356-369. https://doi.org/10.1111/ejed.12345 Casal, L., Barreira, E. M., Mariño, R., i García, B. (2021). Competencia digital docente del profesorado de FP de Galicia. Pixel-Bit, Revista de Medios y Educación, 61, 165-196. https://doi.org/10.12795/pixelbit.87192 Castañeda Quintero, L. J., Esteve Mon, F. M., i Adell Segura, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED, 56, 6-10. https://revistas.um.es/red/article/view/321581 Cohen, L., Manion, L., i Morrison, L. (2017). Research methods in education. Routledge. Colás-Bravo, P., Conde-Jiménez, J., i Reyes-de-Cózar, S. (2019). El desarrollo de la competencia digital docente desde un enfoque sociocultural. Comunicar, 61, 21-32. https://doi.org/10.3916/C61-2019-02 Departament d’Ensenyament (2015). Competències bàsiques de l’àmbit digital. Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-digital.pdf Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital. Àrea de Cultura Digital (2021). Estratègia Digital de Centre (EDC). Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. https://hdl.handle.net/20.500.12694/1277 Engen, B. K. (2019). Comprendiendo los aspectos culturales y sociales de las competencias digitales docentes. Comunicar, 61, 9-19. https://doi.org/10.3916/C61-2019-01 Esteve-Mon, F. M., Llopis-Nebot, M. A., i Adell-Segura, J. (2020). Digital teaching competence of university teachers: A systematic review of the literature. IEEE Revista Iberoamericana de Tecnologías del Aprendizaje, 15(4), 399-406. https://doi.org/10.1109/RITA.2020.3033225 Farrow, R., Coughlan, T., Goshtasbpour, F., i Pitt, R. (2023). Supported open learning and decoloniality: Critical reflections on three case studies. Education Sciences, 13(11), article 1115. https://doi.org/10.3390/educsci13111115 Fife-Schaw, C. (2020). Questionnaire design. Dins G. Breakwell, D. B. Wright i J. Barnett (ed.), Research methods in psychology (5a ed.). SAGE Publications. Flores-Lueg, C., Roig-Vila, R. (2017). El género y su incidencia en el nivel de competencia digital autopercibido por estudiantes de pedagogía. International Journal of Educational Research and Innovation (IJERI), 1(1), 79-96. http://hdl.handle.net/10045/67516 Garzón, E., Sola, T., Ortega, J. L., Marín, J. A., Gómez-García, G. (2020). Teacher training in lifelong learning: The importance of digital competence in the encouragement of teaching innovation. Sustainability, 12(7), 2852. https://doi.org/10.3390/su12072852 Girón-Escudero, V., Cózar-Gutiérrez, R., González-Calero Somoza, J. A. (2019). Análisis de la autopercepción sobre el nivel de competencia digital docente en la formación inicial de maestros/as. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 22(3), 193-218. https://doi.org/10.6018/reifop.373421 Gisbert, M. (2017). Competència digital docent. Programa de millora i innovació en la formació inicial de mestres. Col·lecció DocsMIF, núm 5. Gisbert, M., González, J., i Esteve, F. (2016). Competencia digital y competencia digital docente: una panorámica sobre el estado de la cuestión. RIITE. Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa, 0, 74-83. http://dx.doi.org/10.6018/riite/2016/257631 Gutiérrez Castillo, J. J., i Cabero Almenara, J. (2016). Estudio de caso sobre la autopercepción de la competencia digital del estudiante universitario de las titulaciones de grado de educación infantil y primaria. Profesorado. Revista de Currículum y Formación Profesional, 20(2). http://hdl.handle.net/11441/45324 Hepp, K. P., Prats Fernández, M. À., i Holgado García, J. (2015). Teacher training: Technology helping to develop an innovative and reflective professional profile. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, 12(2), 30-43. https://doi.org/10.7238/rusc.v12i2.2458 Hervás, C., López, E., Real, S., i Fernández, E. (2016). Tecnofobia: Competencias, actitudes y formación del alumnado del grado en educación infantil. IJERI. International Journal of Educational Research and Innovation, 6, 83-94. https://www.upo.es/revistas/index.php/IJERI/article/view/1690 Hollebrands, K. (2020). How can teachers use technology in the classroom: Ask the expert series. College of Education News. https://rb.gy/rx9kft Holmes, A. (2023). The design and use of questionnaires in educational research: A new (student) researcher guide. Innovare. Journal of Education, 11(3), 1-5. https://doi.org/10.22159/ijoe.2023v11i3.47599 Jiménez-Hernández, D., Muñoz, P., i Sánchez, F. (2021). La competencia digital docente, una revisión sistemática de los modelos más utilizados. Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa, 10, 105-120. https://doi.org/10.6018/rii-te.472351 Lázaro, J. L., i Gisbert, M. (2015). Elaboració d’una rúbrica per avaluar la competència digital docent. Universitas Tarraconensis Revista de Ciències de l’Educació, 1(1), 1, 48-63. https://doi.org/10.17345/ute.2015.1.648 Lázaro, J. L., Usart, M., Gisbert, M. (2019). La evaluación de la competencia digital docente: construcción de un instrumento para medir los conocimientos de futuros docentes. Journal of New Approaches in Educational Research, 8(1), 75-81. https://doi.org/10.7821/naer.2019.1.370 Lindfors, M., Pettersson, F., i Olofsson, A. D. (2021). Conditions for professional digital competence: The teacher educators’ view. Education Inquiry, 12(4), 390-409. https://doi.org/10.1080/20004508.2021.1890936 López-Belmonte, J., Pozo-Sánchez, S., i Fuentes-Cabrera, A. (2019). Recursos tecno-pedagógicos de apoyo a la docencia: La realidad aumentada como herramienta dinamizadora del profesor sustituto. International Journal of Educational Research and Innovation (IJERI), 12, 122-136. http://hdl.handle.net/10481/59492 Marimon-Martí, M., Romeu, T., Ojando, E. S., i Esteve González, V. (2022). Competencia digital docente: Autopercepción en estudiantes de educación [Teacher digital competence: Self-perception in education students]. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 65, 275–303. https://doi.org/10.12795/pixelbit.93208 Ministeri d’Educació i Formació Professional (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. https://hdl.handle.net/20.500.12694/3241. [Treball original publicat el 2022] Mishra, P., & Koehler, M. J. (2006). Technological pedagogical content knowledge: A framework for integrating technology in teacher knowledge. Teachers College Record, 108(6), 1017-1054. https://doi.org/10.1111/j.1467-9620.2006.00684.x Moreno-Guerrero, A. J., Rodríguez-García, A. M., Rodríguez, C., i Ramos, M. (2021). Competencia digital docente y el uso de la realidad aumentada en la enseñanza de ciencias en educación secundaria obligatoria. Revista Fuentes, 23(1), 108-124. https://doi.org/10.12795/revistafuentes.2021.v23.i1.12050 OCDE (2019). TALIS 2018 Results (volume I). Teachers and school leaders as lifelong learners. https://www.oecd.org/en/publications/talis-2018-results-volume-i_1d0bc92a-en.html Paredes-Marín, R. V., Ramírez-Chumbe, I., i Ramírez-Chumbe, C. A. (2024). La competencia digital y desempeño docente en instituciones educativas públicas: estudio bibliométrico en Scopus. Revista Científica UISRAEL, 11(1), 31-48. https://doi.org/10.35290/rcui.v11n1.2023.1066 Pascual, J., Tuesta, K., i Guillén, K. (2022). Competencias digitales y desempeño docente del nivel primario y secundario del distrito de Puerto Bermúdez, Pasco - Perú. Technological Innovations Journal, 1(2), 67-78. https://doi.org/10.35622/j.ti.2022.02.004 Paz-Saavedra, L., Gisbert Cervera, M., i Usart-Rodriguez, M. (2022). Competencia digital docente, actitud y uso de tecnologías digitales por parte de profesores universitarios. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 63, 93-130. https://doi.org/10.12795/pixelbit.91652 Picton, I. (2019). Teachers’ use of technology to support literacy in 2018. National Literacy Trust. https://eric.ed.gov/?id=ED598387 Pozo, S., López, J., Fernández, M., i López, J. A. (2020). Análisis correlacional de los factores incidentes en el nivel de competencia digital del profesorado. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 23(1), 143-159. https://doi.org/10.6018/reifop.396741 Prendes Espinosa, M. P., Gutiérrez Porlán, I., i Martínez Sánchez, F. (2018). Competencia digital: una necesidad del profesorado universitario en el siglo XXI. Revista de Educación a Distancia (RED), 18(56). https://revistas.um.es/red/article/view/321591 Redecker, C. (2020). Marco Europeo para la Competencia Digital de los Educadores. DigCompEdu. https://www.metared.org/content/dam/metared/pdf/marco_europeo_para_la _competencia_digital_de_los_educadores.pdf. Rivera-Vargas, P., i Jacovkis, J. (2024). Plataformas digitales y corporaciones tecnológicas en la escuela. Una mirada desde los derechos de la infancia. Octaedro. Silva Quiroz, J. E., Morales González, M. J., Lázaro Cantabrana, J. L., Gisbert Cervera, M., Miranda, P., Rivoir Cabrera, A. L., i Onetto, A. (2019). La competencia digital docente en formación inicial: Estudio a partir de los casos de Chile y Uruguay. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 27(1), 62. https://doi.org/10.14507/epaa.27.3822 Tarraga-Minguez, R., Suarez-Guerrero, C., i Sanz-Cervera, P. (2021). Digital teaching competence evaluation of pre-service teachers in Spain: A review study. IEEE Revista Iberoamericana de Tecnologías del Aprendizaje, 16(1), 70-76. https://doi.org/10.1109/RITA.2021.3052848 Tourón, J., Martín, D., Navarro, E., Pradas, S., i Íñigo, V. (2018). Construct validation of a questionnaire to measure teachers’ digital competence (TDC). Revista Española de Pedagogía, 76(269), 25-54. https://doi.org/10.22550/REP76-1-2018-02 UNESCO (2023a). Global Education Monitoring Report 2023: Technology in education – A tool on whose terms? París, UNESCO. https://doi.org/10.54676/UZQV8501 UNESCO (2023b). The sustainable development goals report 2023. Special edition. https://unstats.un.org/sdgs/report/2023/ UNESCO (2024). Informe de seguimiento de la educación en el mundo, 2023: Tecnología en la educación: ¿Una herramienta en los términos de quién? https://doi.org/10.54676/BSEH4562 Vázquez-Cano, E., Marín Díaz, V., Maldonado Berea, G. A., i García-Garzón, E. (2017). La competencia digital del alumnado universitario de ciencias sociales desde una perspectiva de género. Revista Prisma Social, 19, 347-367. https://revistaprismasocial.es/article/view/1680 Verdú-Pina, M., Lázaro-Cantabrana, J. L., Grimalt-Álvaro, C. i Usart, M. (2023). El concepto de competencia digital docente: revisión de la literatura. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 25, e11, 1-13. https://doi.org/10.24320/redie.2023.25.e11.4586 West, M. (2023). An ed-tech tragedy? Educational technologies and school closures in the time of COVID-19. UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000386701 Descàrregues PDF Publicat 2025-05-05 Com citar González Mingot, S., & Falceto Macarulla, B. (2025). La competència digital docent a Catalunya sota la mirada del professorat. Revista Catalana De Pedagogia, 27, 60–81. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/154169 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 27 (2025): Repensant l'educació: horitzons i desafiaments en la pedagogia Secció Articles de recerca Llicència Drets d'autor (c) 2025 Sandra González Mingot, Balbina Falceto Macarulla Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0. La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Pedagogia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Concedeixen a la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Pedagogia. Responen davant la Societat Catalana de Pedagogia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. La Societat Catalana de Pedagogia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.
