L’experiència de la respiració: aproximacions des d’una fenomenologia del cos viscut

Resumen

La funció de la respiració, més enllà de la seva explicació fisiològica, constitueix una experiència humana bàsica i un mode fonamental de conducta. Seguint, en primer lloc, el treball d’Erwin Straus, en el marc de la seva antropologia i psicologia fenomenològica, podem concloure que l’experiència immemorial de la respiració presenta tres aspectes o facetes fonamentals que seran delineats en el nostre treball: a) la participació i l’intercanvi (connexió de l’individu amb la totalitat); b) el poder i la feblesa (relacionat amb l’emissió de la veu), i c) l’atracció i repulsió (vinculat al sentit de l’olfacte). Completant l’aproximació d’Straus, ens referirem també al treball del fenomenòleg Drew Leder que assenyala la respiració com un fenomen que fa frontissa entre allò conscient i allò inconscient; entre el voluntari i l’involuntari; entre el moviment i la quietud, i també entre allò visible i allò invisible. Finalment, farem esment de la fenomenologia de la «manca de respiració» (breathlessness) desenvolupada per Havi Carel des de la perspectiva de la malaltia viscuda, que posa de manifest fins a quin punt una alteració d’una funció corporal bàsica altera les principals dimensions relacionals de l’existència personal.

Paraules clau: experiència de la respiració, cos viscut, cos obstacle, fenomenologia, malaltia.