De la llengua inicial a la llengua d’identificació a Catalunya : qui adopta el català i qui se n’allunya

Autors/ores

  • Albert Fabà Prats Societat Catalana de Sociolingüística. Institut d’Estudis Catalans
  • Joaquim Torres-Pla Societat Catalana de Sociolingüística. Xarxa CRUSCAT. Institut d’Estudis Catalans

Paraules clau:

avenç del català, retrocés del català, llengua inicial, llengua d’identificació, llengua inicial de la parella, origen geogràfic familiar

Resum

Aquest article analitza els usos lingüístics i les característiques principals dels dos grups on es produeixen canvis en passar de la llengua inicial a la llengua d’identificació (avenç del català i retrocés del català). Alhora, contrasta aquests usos lingüístics amb els de dos grups més: els homolingües en català (aquells que tenen el català com a llengua inicial i d’identificació) i els homolingües en castellà. S’estableixen una sèrie d’hipòtesis que, molt majoritàriament, es veuen confirmades, encara que amb alguns matisos.

Paraules clau: avenç del català, retrocés del català, usos lingüístics, llengua inicial, llengua d’identificació, llengua inicial de la parella, origen geogràfic familiar.

Biografia de l'autor/a

Joaquim Torres-Pla, Societat Catalana de Sociolingüística. Xarxa CRUSCAT. Institut d’Estudis Catalans

Expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística i membre del CRUSCAT

 

Descàrregues

Publicat

14-07-2020

Número

Secció

Secció monogràfica. «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»