L’efecte mirall en les ideologies lingüístiques dels amazics i els quítxues a Catalunya Autors/ores Albert Badosa Roldós Escola d’Estudis Orientals i Africans. Universitat de Londres Paraules clau: ideologies lingüístiques, llengües d’herència, llengües de la immigració, quítxua, amazic, efecte mirall. Resum Aquest article explora el fenomen de l’efecte mirall i la influència que té en els casos d’adopció del català com a llengua preferent i en els de manteniment de llengües d’herència, així com a factor determinant de les ideologies lingüístiques i el comportament lingüístic. L’efecte mirall és el fenomen pel qual els parlants de llengües minoritzades o no hegemòniques experimenten un canvi de representacions lingüístiques quan entren en contacte amb llengües minoritzades com el català (Cortès-Colomé et al., 2016). S’han estudiat les ideologies lingüístiques de les comunitats amaziga i quítxua a l’àrea metropolitana de Barcelona — ambdues minoritzades— en relació amb l’efecte mirall. S’argumenta que l’efecte mirall és un fenomen real per a aquestes comunitats en tant que transforma les ideologies lingüístiques i el comportament lingüístic d’alguns dels seus membres. Tot i que l’estudi inicial combina les metodologies quantitativa i qualitativa, el present article se centra en les dades qualitatives. Aquestes s’han obtingut mitjançant entrevistes semiestructurades a membres d’ambdues comunitats. A banda de l’efecte mirall, també s’avaluen les ideologies lingüístiques de les comunitats susdites en relació amb les seves llengües d’herència, les seves llengües dominants i les llengües de Catalunya. Finalment, l’article proposa una descripció més detallada del fenomen de l’efecte mirall.Paraules clau: ideologies lingüístiques, llengües d’herència, llengües de la immigració, quítxua, amazic, efecte mirall. Biografia de l'autor/a Albert Badosa Roldós, Escola d’Estudis Orientals i Africans. Universitat de Londres Doctorand de Lingüística a SOAS University of London. Membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (Universitat de Barcelona).University of London. Linguistics Department. 10 Thornhaugh Street. Bloomsbury, London WC1H 0XG. Descàrregues PDF Publicat 14-07-2020 Número Núm. 30: Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants Secció Secció monogràfica. «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants» Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.