Una llengua en estat d’excepció: dades, discursos i perspectives de futur al voltant de la substitució lingüística a Castelló de la Plana

Resumen

L’article examina el retrocés experimentat al llarg del darrer mig segle per la llengua catalana a la ciutat de Castelló de la Plana i les seves comarques adjacents en vista dels canvis polítics, socials i demogràfics esdevinguts durant la transició del franquisme a la democràcia. Tot plegat, unit a la persistència d’una política lingüística hostil al català, s’ha traduït en un escenari de substitució lingüística avançada, on l’hegemonia del discurs nacionalista espanyol de la dreta i part de l’esquerra perpetua unes pràctiques lingüístiques en virtut de les quals el català apareix des de fa temps com un idioma en estat d’excepció, eminentment folklòric i associat a l’àmbit identitari provincià de la festa, tal com va ser codificat durant la dictadura del general Franco. Finalment, s’apunten algunes estratègies susceptibles de rectificar aquesta situació i fer possible la inversió de la substitució lingüística per mitjà de la construcció d’una hegemonia política alternativa basada en un projecte de redreçament del país, en el si del qual la promoció
del català adquiriria un sentit renovat.

Paraules clau: Castelló de la Plana, costumisme, estat d’excepció, festa, folklore, habitus lingüístics, hegemonia política, identitat, provincianisme, substitució lingüística.