Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord-occidental

Resumen

L’objectiu d’aquest article és analitzar si el procés de desdialectalització de les varietats nordoccidentals de Catalunya i Andorra afecta amb intensitats diferents els aspectes morfològics i fonològics de la llengua. La discriminació entre els elements impredictibles —o morfològics— i predictibles —o fonològics— es du a terme mitjançant una anàlisi generativa del corpus. D’aquesta manera, és possible calcular per separat la distància en els àmbits de la morfologia i de la fonologia i visualitzar —mitjançant tècniques d’anàlisi multidimensional— les diferents evolucions d’aquests dos nivells de llengua al llarg de quatre generacions de parlants nordoccidentals. Es tracta, al capdavall, d’aportar una mica més de llum al debat sobre la major permeabilitat dels diferents components de la llengua en els processos de canvi lingüístic per raons de prestigi. La conclusió és que, si més no en català nord-occidental, la jerarquia d’estabilitat dels elements lingüístics és clara: la morfologia s’ha anivellat a un ritme més ràpid que la fonologia, la qual cosa ha comportat una progressiva accentualització de la majoria d’aquests parlars.

Paraules clau: sociolingüística de la variació, dialectometria, canvi fonològic, canvi morfològic, català nord-occidental.