Les actituds lingüístiques segons l’origen dels aprenents de català com a llengua d’acollida

Resumen

Aquest article se centra en les actituds lingüístiques de quatre grups d’aprenents de català amb diverses L1: àrab, panjabi/urdú, xinès i castellà. A partir de la descripció de la situació sociolingüística dels seus països d’origen, intentem establir relacions entre el tipus d’actituds i els nous constructes motivacionals a l’hora d’aprendre el català en un context multilingüe com el de Barcelona. L’anàlisi de les declaracions de setanta-sis alumnes permet establir relacions entre les actituds lingüístiques i les motivacions en l’aprenentatge de la llengua catalana a l’aula i en l’ús que se’n fa a fora, a la vida quotidiana. A partir dels resultats es perfilen patrons de conducta lingüística per part dels neoparlants i dels parlants autòctons —com a agents lingüístics i socials— a l’hora de compartir responsabilitats per fer del català una llengua d’acollida real.

Paraules clau: actituds lingüístiques, motivacions en l’adquisició de segones llengües, ideologies lingüístiques, neoparlants de català.