El nom propi i la percepció de la identitat lingüística: anàlisi etnolingüística dels noms més posats a Catalunya l’any 2008

Resumen

Els antropònims són elements lingüístics amb una càrrega simbòlica molt elevada i vinculen els portadors a una identitat etnolingüística que els és transmesa i que és percebuda, en part, a través d’aquest nom. L’article explora les relacions entre llengua, antroponímia i identitat per analitzar les ideologies lingüístiques que es poden desprendre del trinomi. L’estudi es duu a terme a partir de les dades obtingudes mitjançant enquestes etnolingüístiques en què es demanava als informants que assignessin una identitat lingüística concreta a un parlant del qual només coneixien el nom personal. Els resultats permeten descobrir diferències en la percepció que les diverses comunitats lingüístiques de Catalunya tenen no només dels noms que hi són més habituals, sinó també de la identitat lingüística mateixa. Les divergències s’expliquen en termes de les ideologies de l’autenticitat i l’anonimat.

Paraules clau: antroponímia, identitat lingüística, Catalunya, ideologies lingüístiques, etnolingüística, ideologia de l’autenticitat, ideologia de l’anonimat.