Llengua i ideologia en els partits polítics d’esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació

Resumen

Des de la transició a la democràcia formal, la llengua ha sigut element de conflicte ideològic al País Valencià, fins al punt de convertir-se en un dels assumptes que va condicionar el procés polític d’aquest territori. Amb el pas del temps, les posicions inicials sobre la llengua en els diferents partits i els models lingüístics han anat matisant-se, cercant potser una adaptació a la realitat lingüística valenciana. Aquest treball exposa els resultats d’una investigació empírica (qualitativa) en la qual s’ha treballat amb els militants de base dels partits polítics (Bloc, EUPV i PSPV-PSOE) per a determinar quin és el seu discurs sobre la llengua pròpia dels valencians i contrastar-lo amb les directrius oficials dels partits. En general, es pot concloure que el discurs sobre la llengua acceptat en els setanta sobre la base del pensament de Fuster no ha experimentat gaire modificacions tot i les revisions identitàries iniciades en els vuitanta i traslladades als partits en les dècades següents.
Paraules clau: ideologia, identitat, llengua, País Valencià, partits polítics.