Els usos lingüístics: tres consideracions sobre la delimitació conceptual, la consolidació i la modificabilitat

Resumen

L’article reprèn algunes qüestions de fons que sempre han estat presents en el debat sociolingüístic i polític sobre l’evolució dels usos lingüístics en la societat catalana, alhora que planteja tres consideracions que tenen una intenció clarificadora: En primer lloc, s’avança en la delimitació més clara de dos camps diferents dels usos: els institucionalitzats (o institucionals) i els individualitzats (o individuals). Per afinar en la distinció conceptual entre aquests dos grans tipus d’usos i en la precisió i la transparència de la terminologia amb què els designem, es proposa l’ús dels termes usos professionals, d’una banda, i usos particulars, de l’altra. En segon lloc, s’insisteix en la necessitat d’identificar i distingir el grau de consolidació dels hàbits de comportament lingüístic, en els seus diferents estadis. Finalment, es recorda que en la nostra història sociolingüística i en el debat sobre la política lingüística hi ha hagut una certa oscil·lació —un efecte pèndol— en la importància atribuïda a l’un o l’altre dels dos grans tipus d’usos lingüístics a què ens hem referit. L’article planteja la necessitat de ponderar adequadament la interdependència i la complementarietat entre els usos que s’anomenen, com hem vist, professionals i particulars, i s’insisteix que cal reconèixer la importància de tots dos usos, i no subratllar la importància d’uns en detriment de la dels altres.

Paraules clau: usos lingüístics professionals, usos lingüístics particulars, hàbits de comportament lingüístic, política lingüística catalana.