Per una sociolingüística prospectiva: de la profecia a la prospectiva

Resumen

A partir de la definició de prospectiva s’analitzen els assajos que s’han fet «significativament, només a Catalunya» de predir quin serà el futur de la llengua catalana. En la primera part es comenten críticament els intents que s’hi anomenen pseudoprofètics i s’arriba a la conclusió que tenen l’origen en la impossibilitat de somniar un futur monolingüe, il·lusió especialment arrelada des dels inicis de la transició democràtica. Deixant de banda aquests escrits, que no es poden considerar pròpiament prospectius, en la segona part es donen a conèixer els pocs estudis que sí que ho són. Finalment, en la tercera part, es posen en relleu els avantatges de la prospectiva i es proposa que s’aprofitin en la sociologia del llenguatge, especialment, en els àmbits de la planificació i de la política lingüístiques per a poder preveure per a prevenir.

PARAULES CLAU: prospectiva, predicció, futur del català, profecia, anàlisi del discurs.