L’univers calidoscòpic de la sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana

Resumen

En el trànsit d’una lingüística autònoma, això és, centrada exclusivament en l’anàlisi de l’estructura de les llengües, a una lingüística que preveu programàticament la interacció entre les
variables lingüístiques i les variables sociopragmàtiques, s’han posat damunt la taula un bon grapat d’enfocaments teoricometodològics. Sens dubte, un delsmodelsmés reeixits ha estat el variacionista, el qual ha permès avançar en la caracterització social del llenguatge i en l’ordenació i la interpretació de la diversitat lingüística. L’article s’ocupa d’abordar els diferents vèrtexs amb què es manifesten els estudis variacionistes en l’àmbit de la llengua catalana: des de l’ortodòxia dels plantejaments deW. Labov fins a la socialització dels enfocaments dialectològic i geolingüístic.

PARAULES CLAU: sociolingüística, variació lingüística, canvi lingüístic, pragmàtica.