Reflexions i respostes sobre la qualitat lingüística del català

Resumen

Aquest article es proposa contestar les preguntes següents: 1) és la implantació de la normativa en la varietat estàndard sinònim de (bona) qualitat en aquesta varietat?; 2) és necessàriament un indicador de (bona) qualitat lingüística la implantació de la normativa en les varietats estàndard?; 3) implica necessàriament mala qualitat lingüística la no implantació de la normativa en les varietats estàndard?; 4) es pot parlar de (bona) qualitat lingüística quan es contravé la normativa, si es fa per transgressió?, i es pot parlar de (bona) qualitat lingüística quan es contravé la normativa, si es fa per ignorància? Les nostres propostes finals són aquestes: 1) ateses les característiques estructurals i les funcions socials de la varietat estàndard, que la normativa s’hi implanti és sinònim de qualitat lingüística i sociolingüística en aquesta varietat; 2) en les varietats no estàndard, la implantació de la normativa no és necessàriament un indicador de qualitat lingüística; 3) en les varietats no estàndard la no implantació de la normativa no implica necessàriament mala qualitat lingüística —en serien els límits, però, la genuïnitat i la gramaticalitat—; 4) es pot parlar de qualitat lingüística quan es contravé la normativa, tant si es fa per transgressió com si es fa per ignorància —en serien els límits, però, la genuïnitat i la gramaticalitat. En l’assoliment d’aquestes propostes, hem discutit els conceptes pertinents per a respondre les preguntes, formulats en general però aplicats al català, i, a partir de la definició d’aquests conceptes, hem intentat falsar les hipòtesis afirmatives corresponents a les quatre preguntes.