Bourdieu i l'economia de la llengua a Catalunya

Resumen

Aquest article revisa primer la teoria influent de Pierre Bourdieu sobre l’economia dels intercanvis lingüístics i sobre el paper del capital lingüístic i simbòlic en la reproducció social. Planteja qüestions que resten pendents sobre la universalitat de la teoria, el seu èmfasi en l’escolarització com a nexe per a convertir diferents formes de capital en capital simbòlic, i el fet de no considerar els efectes separats del poder econòmic i polític o institucional sobre el capital lingüístic quan els mercats lingüístics no estan totalment integrats. La segona part de l’article aporta proves empíriques del cas català sobre aquestes qüestions. Una visió general dels resultats de recerques econòmiques i etnogràfiques o experimentals sobre la llengua a la Catalunya autònoma suggereix que, malgrat Bourdieu, els canvis en la política lingüística i les pràctiques lingüístiques dels individus semblen disminuir d’una manera concreta les distincions econòmiques i socials preexistents entre grups etnolingüístics.