Genolectes, gramolectes i politolectes: una tipologia de les llengües no estatals d’Europa

Resumen

En un context cultural occidental, la paraula llengua sol reservar-se per a les varietats escrites oficials que són la llengua politicoadministrativa d’almenys un estat nació. Això deixa el gros de les 6.500 llengües que s’estima que hi ha al nostre planeta en uns llimbs terminològics, amb denominacions que varien entre llengua minoritària, llengua menys utilitzada, dialecte i llengua regional. Sembla, doncs, que en l’àmbit de la sociolingüística encara no s’ha establert cap diferenciació terminològica clara entre aquestes denominacions. Tenint en compte criteris lingüístics, sociològics i polítics, aquest article presenta una tipologia de les llengües no estatals, i així es diferencia entre llengües minoritàries pròpiament dites, llengües parlades per minories i un subtipus que proposem anomenar llengües regionals, les quals es defineixen per la funció politolectal que acompleixen per als seus parlants (és a dir, van acompanyades d’un discurs antidiglòssic actiu). Entre les llengües regionals definides d’aquesta manera, es proposa un tipus areal LleREOc (llengua regional de l’Europa occidental).