Procesos de estandarización: los casos del euskera y del gallego

Autores/as

  • Miren Azkarate Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU)
  • Elixabete Pérez Gaztelu Universidad de Deusto

Palabras clave:

lengua vasca, lengua gallega, estandarización, modelo de Haugen.

Resumen

El euskera y el gallego son lenguas que han abordado procesos de estandarización en el último tercio del siglo xx. Ambos procesos comparten semejanzas, pero también tienen importantes diferencias. Los dos estándares son composicionales, habiéndose basado la selección en las variedades centrales. Sin embargo, las distancias entre las variedades dialectales son mucho mayores en euskera que en gallego; el euskera es una lengua Abstand, mientras que el gallego comparte notables semejanzas estructurales con el portugués. Estos factores han marcado la codificación de los estándares respectivos. Tanto el euskera como el gallego son hoy en día Ausbau languages (Kloss, 1967), y la variedad estándar cuenta con una amplia aceptación social. No obstante, ambas lenguas carecen aún de un estándar oral suficientemente desarrollado para satisfacer las necesidades, entre otros, de los registros formales de los medios de comunicación.

Palabras clave: lengua vasca, lengua gallega, estandarización, modelo de Haugen.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Descargas

Publicado

2021-03-25

Número

Núm. 31 (2021): L’estandardologia comparada: teoria i pràctica

Sección

Secció monogràfica. L'estandardologia comparada: teoria i pràctica

Licencia

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.