Hegemonia panhispànica, polítiques lingüístiques i drets indígenes a Mèxic

Resumen

Malgrat la promulgació de la Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes en 2003, a Mèxic, la discriminació i desigualtat lingüística continuen en el deixant de diverses formes d'operació del panhispanisme, concepte que serà abordat des dels estudis sociolingüístics produïts a Espanya, però també des d'una mirada postcolonial. En base en la noció de glotopolítica, problematizarem i analitzarem les polítiques de la llengua a Mèxic davant dues tradicions: la castellanització i l'indigenisme  a fi de comprendre millor la complexitat del procés sociolingüístic mexicà en diferents etapes, imbricades en relacions històriques de dominació i exercici del poder, ideologies lingüístiques, tensions entre parlants i institucions; però també en l'emergència de  noves identitats, moviments reivindicatius de les llengües originàries i diverses formes de resistència. Per a això diferenciarem entre llengües originàries i llengües de colonització, aportarem una síntesi cronològica de la gestió de la diversitat lingüística i finalment, oferirem un panorama de l'escena sociolingüística contemporània davant la Llei, i la institucionalització de la multiculturalitat.