Variabilitat en els patrons d’identificació nacional en funció de la llengua: el cas del Principat d’Andorra

Resumen

Els mecanismes psicològics involucrats en la construcció de la identitat nacional han estat estudiats per la psicologia social. El marc teòric parteix de la integració dels principals conceptes de la teoria de la identitat social (Tajfel, 1984), en la qual s’afirma que els individus són membres de diversos grups socials i que s’identifiquen a si mateixos com a membres d’alguns d’aquests grups amb diferents graus de compromís i sentiments. En aquest article s’analitzen les relacions entre la condició lingüística familiar i el fet d’identificar-se amb el projecte nacional en un grup de joves socialitzats al Principat d’Andorra. Les dades han estat recollides mitjançant una enquesta a 514 persones de diferent origen, condició lingüística familiar i nacionalitat. Els resultats mostren que la condició lingüística familiar és la variable que es correlaciona amb més força amb la identitat nacional. Entre la població existeixen diversos graus o nivells d’identificació amb el país segons la condició lingüística, havent-hi llengües que es construeixen com a categories exclusives i d’altres que es construeixen com a compatibles i inclusives a l’Estat andorrà.

Paraules clau: condició lingüística familiar, identitat nacional, autocategorització.