El vocabulari que marca el procés de reforma i aprovació del text de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) Autores/as Albert Morales Moreno Università Ca' Foscari Venezia / Universitat Oberta de Catalunya / Universitat Pompeu Fabra Palabras clave: lexicometria, lexicologia, estatut d’autonomia, anàlisi del discurs, discurs normatiu. Resumen L’any 2006, després d’un llarg iter parlamentari, s’aprova l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), que la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional declara parcialment inconstitucional. Tot i que a Morales (2008) s’hi estudiaren les bases estatutàries elaborades pels partits, aquest article presenta l’estudi de les tres versions de l’EAC consensuades en seu parlamentària.Aquests textos presenten característiques discursives pròpies del discurs jurídic i del discurs polític, i s’inscriuen dins d’un gènere — el discurs normatiu— poc caracteritzat des de la lingüística catalana en els darrers temps.La metodologia emprada parteix de l’estadística textual. L’anàlisi lexicomètrica de Lexico3 ens ha permès identificar el vocabulari que canvia al llarg d’aquest procés. Així doncs, aquesta anàlisi discursiva, basada en criteris lexicomètrics, caracteritza el vocabulari utilitzat durant el procés de reforma de l’EAC 2006.En aquest article presentem les línies teòriques i metodològiques generals del nostre treball i caracteritzem els quatre tipus d’esmenes identificats.Paraules clau: lexicometria, lexicologia, estatut d’autonomia, anàlisi del discurs, discurs normatiu. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Biografía del autor/a Albert Morales Moreno, Università Ca' Foscari Venezia / Universitat Oberta de Catalunya / Universitat Pompeu Fabra Professor contractat de llengua i literatura catalanes i lector permanent de castellà (Università Ca' Foscari Venezia)Professor col·laborador (Universitat Oberta de Catalunya)Investigador extern del grup IULATERM (Universitat Pompeu Fabra) Descargas PDF (Català) Publicado 2016-07-22 Número Núm. 27 (2017): La transmissió lingüística intergeneracional Sección Secció miscel·lània