La transmissió de la llengua d’herència a les famílies de l’Escola Complementària de la Llengua Japonesa de Barcelona (2004-2014)

Resumen

Aquest estudi se centra en la transmissió lingüística del japonès a les famílies de l’Escola Complementària de la Llengua Japonesa de Barcelona. A partir de les dades recollides de les dues recerques realitzades els anys 2004 i 2014, l’estudi intenta identificar diversos patrons d’ús lingüístic d’aquestes famílies i explorar quin lloc hi ocupa el japonès, i examinar si hi ha hagut cap canvi en la transmissió d’aquesta llengua durant aquesta dècada. La troballa més destacable d’aquest estudi és que durant aquests deu anys la llengua japonesa segueix ben mantinguda a la llar. A les famílies nipocatalanes, no establir una llengua comuna entre tots els membres de la família sembla que protegeix el català i el japonès del predomini del castellà a la llar. La transmissió i el manteniment d’una llengua d’herència depèn majoritàriament de l’esforç de la família, tot i que el present estudi ha permès comprovar que l’escola complementària també hi té un rol significatiu, si no decisiu. Així mateix, la valoració positiva de la qual gaudeix aquesta llengua a Catalunya també contribueix a afavorir-ne la transmissió.

Paraules clau: usos lingüístics, transmissió lingüística, llengua d’herència, japonès, famílies multilingües.