La llengua i el sentiment de pertinença dels habitants de Catalunya a principis del segle xxi

Resumen

Aquest treball pretén analitzar, d’una banda, l’evolució de la població de Catalunya en relació amb la llengua habitual i la llengua d’identificació1 en els últims anys i, de l’altra, relacionar aquests conceptes amb el lloc de naixement i el sentiment de pertinença. Per realitzar aquest treball hem utilitzat les dades estadístiques publicades recentment, tant de les enquestes d’usos lingüístics (2003-2013) com les de l’Òmnibus de la Generalitat de Catalunya (2011-2015).
Els resultats mostren que hi ha una relació directa entre la llengua considerada seva i el sentiment de pertinença, com calia esperar en el context català. Així, la llengua és un dels factors clau més importants d’identificació nacional, especialment en el sector de la població que es considera exclusivament català i en el que es considera exclusivament espanyol. Tanmateix, també hi ha un percentatge petit, però significatiu, de persones que s’autocategoritzen com a catalanes encara que tinguin el castellà com a llengua d’identificació. Igualment la tendència mostra que el sector de població que es considera més catalana que espanyola opta per identificar-se exclusivament amb el català i no amb les dues llengües.

Paraules clau: llengua considerada seva, sentiment de pertinença, Catalunya, llengua catalana, identificació, autocategorització.