Sobre la vigència de la sociolingüística del conflicte i la noció de normalitat lingüística

Resumen

En aquest article s’aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió històrica de la sociolingüística catalana: fins a quin punt continuen essent vàlids els plantejaments de l’anomenada sociolingüística del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat lingüística per a una llengua com el català? Després de repassar breument la presència de la noció de conflicte en la sociolingüística catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressupòsits bàsics d’aquell enfocament continuen essent vàlids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. Pel que fa a la idea de normalitat, se sosté que algunes formes de normalitat feble que s’havien postulat anys enrere probablement no garanteixen l’estabilitat lingüística en moments de canvi demogràfic i s’exposen algunes idees per a unes polítiques lingüístiques que cerquin la normalització del català.

Paraules clau: sociolingüística del conflicte; establiment de llengües; minorització lingüística; economia política de la llengua; política lingüística; normalització lingüística.