«It’s no big deal»: la presència de l’anglès a les pàgines web i a les xarxes socials de les organitzacions del País Valencià

Lluís Català-Oltra; Clement Penalva-Verdú; Rodolfo Martínez-Gras

Authors

Lluís Català-Oltra Universitat d'Alacant
Clement Penalva-Verdú Universitat d’Alacant
Rodolfo Martínez-Gras Universitat d’Alacant
DOI: 10.2436/20.2504.01.223

Keywords:

English, Internet, social networks, city councils, service companies, universities

Abstract

Different derivatives of the globalization process have caused foreign languages to be used more than ever, especially English, which has become the lingua franca in many areas. In this study we survey the penetration of this language in telematic media, which are greatly influenced by these global processes and which experience what we call “digital diglossia”. Specifically, we focus on three areas or types of organizations: town councils, service companies, and universities, mainly in the Valencian Country but also in other Catalan-speaking territories. The results suggest that a notable presence of content written in English can be found only on the websites of the universities, while in the Valencian town councils, for example, the penetration of English is very marginal. The territorial variables stand out for being the aspects with the greatest capacity to explain the use of English, together with size in the case of companies.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biography

Lluís Català-Oltra, Universitat d'Alacant

Professor associat del departament de Sociologia II de la Universitat d'Alacant (2000-2013).

Membre de la secció valenciana de sociolingüística de la xarxa CRUSCAT

Coordinador de projectes de CIDES Estudios de Mercado SL (1999-2013)

References

Belmonte, Irene (2014). «Los ciudadanos no nacionales y los impuestos locales. La atención al contribuyente extranjero en la provincia de Alicante (1994-2014)». Barataria: Revista Castellano-Manchega de Ciencias Sociales [en línia], núm. 17, p. 127-142. <https://www.redalyc.org/pdf/3221/322132552009.pdf>.

Berezkina, Maimu (2018). «Managing multilingualism on state websites: How institutional employees explain language choice». Current Issues in Language Planning [en línia], núm. 19, p. 98-116. <https://doi.org/10.1080/14664208.2017.1391495>.

Boix, Emili (2010). Civisme contra cinisme: Llengües per viure i conviure. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Börjesson, Mikael; Lillo, Pablo (2020). «World class universities, rankings and the global space of international students». A: Rider, Sharon; Peters, Michael A.; Hyvönen, Mats; Besley, Tina (ed.). World class universities [en línia]. Singapur: Springer, p. 141-168. <https://doi.org/10.1007/978-981-15-7598-3>.

Callahan, Ewa; Herring, Susan C. (2012). «Language choice on university websites: Longitudinal trends». International Journal of Communication, núm. 6, p. 322-355.

Català-Oltra, Lluís (2007). «L’ús del català en les pàgines web municipals del País Valencià». A: Forcadell, J. Vicent; Isabel, Ferran (coord.). A Alacant, en valencià. Alacant: Universitat d’Alacant, p. 505-534.

— (2016a). El turisme a l’EURAM: La xarxa de costa. València: Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.

— (2016b). Llibre blanc de les infraestructures i el finançament territorial de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. València: Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.

Català-Oltra, Lluís; Martínez-Gras, Rodolfo; Penalva-Verdú, Clement (2023). «The use of languages in digital communication at European universities in multilingual settings». International Journal of Society, Culture & Language [en línia], vol. 11, núm. 1. <https://doi.org/10.22034/ijscl.2022.563470.2794>.

Català-Oltra, Lluís; Penalva-Verdú, Clement (2019). «The use of official languages in electronic communications in the Valencian local administration». International Journal of the Sociology of Language [en línia], núm. 260, p. 15-36. <https://doi.org/10.1515/ijsl-2019-2046>.

— (2021). «The use of languages by Valencian business-to-consumer service companies in their telematic communications». HERMES: Journal of Language and Communication in Business, núm. 61, p. 23-40.

Cots, Josep M.; Lasagabaster, David; Garrett, Peter (2012). «Multilingual policies and practices of universities in three bilingual regions in Europe». International Journal of the Sociology of Language [en línia], núm. 216, p. 7-32. <https://doi.org/10.1515/ijsl-2012-0037>.

Doiz, Aintzane; Lasagabaster, David; Sierra, Juan (2013). «Globalisation, internationalisation, multilingualism and linguistic strains in higher education». Studies in Higher Education [en línia], vol. 38, núm. 9, p. 1407-1421. <https://doi.org/10.1080/03075079.2011.642349>.

Gal, Susan (2012). «Sociolinguistic regimes and the management of “diversity”». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.). Language in late capitalism: Pride and profit. Nova York: Routledge, p. 22-42.

Garrido, Maria Rosa; Valle, José del (2023). «Language and neutrality: Glottopolitical processes and consequences». Revista Catalana de Llengua i Dret [en línia], núm. 80, p. 3-9. <https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4144>.

Heller, Monica; Duchêne, Alexandre (2012). «Pride and profit: Changing discourses of language, capital and nation-state». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.). Language in late capitalism: Pride and profit. Nova York: Routledge, p. 1-21.

Huete, Raquel; Mantecón, Alejandro (2013). «La migración residencial de noreuropeos en España». Convergencia [en línia], vol. 20, núm. 61, p. 219-245. <https://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1405-14352013000100009&script=sci_arttext>.

Kuteeva, Maria; Kaufhold, Kathrin; Hynninen, Niina (ed.) (2020). Language perceptions and practices in multilingual universities. Londres: Palgrave Macmillan.

Lasagabaster, David (2015). «Language policy and language choice at European universities: Is there really a ‘choice’?». European Journal of Applied Linguistics [en línia], vol. 3, núm. 2, p. 255-276. <https://doi.org/10.1515/eujal-2014-0024>.

Lasagabaster, David; Doiz, Aintzane (2020). «Epilogue». A: Kuteeva, Maria; Kaufhold, Kathrin; Hynninen, Niina (ed.). Language perceptions and practices in multilingual universities. Londres: Palgrave Macmillan, p. 379-394.

Liu, Xinyan (2019). «Language of instruction in higher education: South Africa and Spain». Romance EReview [en línia], núm. 22. <https://ejournals.bc.edu/index.php/romance/article/view/11289>.

Makhmutov, Zufar A.; Sagitova, Alfiya G.; Ibragimova, Elmira R. (2015). «Russian and Tatar languages in official Internet resources». International Review of Management and Marketing, núm. 5, p. 154-159.

Mantecón, Alejandro (2017). «El turismo residencial no existe. Revisión de un concepto y crítica de su función ideológica». Cuadernos de Turismo [en línia], núm. 40, p. 405-422. <https://doi.org/10.6018/turismo.40.310041>.

Marí, Isidor; Mir, Antoni; Rovira, Marta (2010). «Llengua i economia: del handicap a l’oportunitat de negoci». Paradigmes, núm. 5, p. 139-147.

Martinez Normand, Loïc; Paternò, Fabio; Winckler, Marco A. (2014). «Public policies and multilingualism in HCI». Interactions, vol. 21, núm. 3, p. 70-73.

May, Stephen (2006). «Language policy and minority rights». A: Ricento, Thomas (ed.). An introduction to language policy: Theory and method. Oxford: Blackwell, p. 255-272.

Melero, Maite (2018). «El futur de les llengües en l’era digital: oportunitats i bretxa lingüística». Revista de Llengua i Dret [en línia], núm. 70, p. 152-165. <https://doi.org/10.2436/rld.i70.2018.3201>.

Migge, Bettina (2020). «Why embed multilingualism into university practices?». Languages, Society and Policy. Policy Papers Collections [en línia]. <https://doi.org/10.17863/CAM.62272>.

Nandi, Anik (2017). «Language policies and linguistic culture in Galicia». Labor Histórico, vol. 3, núm. 2, p. 28-45.

Paulasto, Heli; Penhallurick, Rob; Jones, Benjamin (2020). Welsh English [en línia]. Berlín: De Gruyter Mouton. <https://doi.org/10.1515/9781614512721-001>.

Piqueras, Andrés (2024). «Sobre la importancia de la tasa de ganancia en la crisis capitalista». Disjuntiva: Crítica de les Ciències Socials [en línia], vol. 5, núm. 1, p. 139-140. <https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2024.5.1.8>.

Rehm, Georg; Uszkoreit, Hans (ed.) (2012). Europe’s languages in the digital age. Nova York: Springer.

Rodríguez, Vicente; Lardiés, Raúl (2016). «Dar la voz a los actores: jubilados extranjeros, ayuntamientos y empadronamiento en España». A: Domínguez, Josefina; Díaz, Ramón (coord.). Población y territorio en la encrucijada de las ciencias sociales [en línia]. Las Palmas de Gran Canaria: Universidad de las Palmas de Gran Canaria, p. 167-181. <https://digital.csic.es/bitstream/10261/136915/1/XV_CONGRESO_POBLACION_PADRON.pdf>.

Saarinen, Taina (2012). «Internationalization of finnish higher education: Is language an issue?». International Journal of the Sociology of Language [en línia], núm. 216, p. 157-173. <http://dx.doi.org/10.1515/ijsl-2012-0044>.

Saarinen, Taina; Rontu, Heidi (2018). «University language policies». European Journal of Language Policy [en línia], vol. 10, núm. 1, p. 97-119. <https://doi.org/10.3828/ejlp.2018.5>.

Schöntag, Roger; Linzmeier, Laura (2021). «The impact of geofactors on the formation of language islands and minority languages». Forum Italicum, vol. 55, núm. 3, p. 878-897.

Slaughter, Sheila; Rhoades, Gary (2004). Academic capitalism and the new economy: Markets, state, and higher education. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

Smit, Ute (2018). «Beyond monolingualism in higher education: A language policy account». A: Jenkins, Jennifer; Baker, Will; Dewey, Martin (ed.). The Routledge handbook of English as a lingua franca [en línia]. Nova York: Routledge, p. 387-399. <https://www.researchgate.net/publication/334899047_Beyond_monolingualism_in_higher_education_a_language_policy_account>.

Spolsky, Bernard (2004). Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.

Swaan, Abram de (2001). Words of the world: The global language system. Cambridge; Oxford: Polity-Blackwell.

Tena, Violeta (2021). «Català a la universitat: necessita millorar». El Temps [en línia], núm. 1956. <https://www.eltemps.cat/article/15676/catala-a-la-universitat-necessita-millorar> [Consulta: 16 maig 2024].

Ugolkov, Ievgenii; Karyy, Oleg (2017). «The choice of languages for website of organizations in case of multilingual customers». Economics, Entrepreneurship, Management [en línia], vol. 4, núm. 2, p. 37-44. <https://doi.org/10.23939/eem2017.02.037>.

Varela, Ana (2015). «Lengua escrita y atención al cliente». Revista de Investigación Lingüística, núm. 18, p. 129-162.

Vila, F. Xavier (2021). «The hegemonic position of English in the academic field: Between scientific diglossia and academic lingua franca». European Journal of Language Policy, vol. 13, núm. 1, p. 47-73.

Wit, Hans de (2020). «Internationalization of higher education». Journal of International Students [en línia], vol. 10, núm. 1. <https://doi.org/10.32674/jis.v10i1.1893>.

Yanaprasart, Patchareerat; Choremi, Thiresia; Gander, Filippo (2013). «Language diversity management on corporate websites». A: Berthoud, Anne-Claude; Grin, François; Lüdi, Georges (ed.). Exploring the dynamics of multilingualism. Filadèlfia: John Benjamins. Publishing, p. 137-154.