Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català

Resum

El model labovià de variació lingüística parteix d’una premissa fonamental segons la qual la variació és un fet lingüístic significatiu. Aquest article tracta de fonamentar aquesta afirmació i constatar, al mateix temps, que sense la proposta als anys setanta del nou paradigma de sociolingüística quantitativa de Labov, no només no hi hauria «cap mena de tradició de recerca lingüística empírica dins la comunitat de parla» (Trudgill, 1996 [1994]: 15), sinó que molt possiblement aquest paradigma, conegut des de la seva consolidació com a teoria del canvi lingüístic i la variació, no hauria arrelat en la historiografia lingüística internacional. Per damunt de tot, Labov ha estat el defensor d’una nova forma d’observar, analitzar i descriure el llenguatge —aquesta capacitat humana que fa humans els éssers vius— i també el promotor de la integració de la variació dins d’una teoria del canvi lingüístic. Finalment, aquest article considera aquest model retrospectivament, i també a partir de la contribució, durant el darrer terç del segle xx i la primera dècada del segle xxi, de la recerca variacionista en llengua catalana al model labovià i a la lingüística teòrica i descriptiva generals.

Paraules clau: variació lingüística, canvi lingüístic, sociolingüística quantitativa, model labovià, recerca variacionista, català.