Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca Autors/ores Bàrbara Sastre Paraules clau: Mallorca, Illes Balears, integració lingüística, demolingüística, immigració, turisme, usos lingüístics i coneixements lingüístics, actituds lingüístiques. Resum En el present article s’exposa una part dels resultats que es desprenen de la tesi doctoral Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca. Atesa la complexa situació sociolingüística de les Illes Balears, les característiques del grup analitzat (presència numèrica, motivacions de residència, etc.) dificulten greument el procés d’integració a la societat receptora. La comunitat lingüística de les Illes Balears està caracteritzada per la coexistència de dues llengües oficials: el català i el castellà. Aquesta convivència, emperò, no ha estat mai del tot equilibrada, ja que la llengua catalana s’ha vist sotmesa al llarg dels segles a les polítiques lingüístiques repressives de l’Estat espanyol, que en moltes ocasions han fet perillar-ne seriosament la seva supervivència. A partir de la segona meitat del segle xx, la política de repressió de la llengua catalana coincideix amb el desenvolupament del turisme de masses i provoca la primera arribada massiva d’immigrants procedents majoritàriament de les comunitats castellanoparlants de l’Estat espanyol. Amb la transició democràtica i des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, la llengua catalana aconsegueix l’estatus de llengua oficial, juntament amb el castellà, i augmenta la seva presència social en molts àmbits. Tot i això, la freqüència de forces polítiques conservadores en el Govern balear provocarà que la recuperació de la llengua catalana no gaudeixi d’un procés normalitzador adequat. La dedicació quasi exclusiva a la indústria turística fa que el flux de nouvinguts sigui continu i, a partir de la dècada dels noranta, comença a arribar a les Illes un altre tipus d’immigració de fora de l’Estat espanyol. Aquest nou col·lectiu està format per una massa molt heterogènia d’immigrants de diferents parts del món, entre els quals destaquen els europeus, sobretot els procedents del Regne Unit i d’Alemanya. L’augment continu de residents de nacionalitat germànica en les dècades posteriors té com a conseqüència la creació d’una infraestructura social, orientada a oferir els seus serveis a primers residents i turistes, i que funciona bàsicament en la seva llengua materna. Aquest teixit social facilita l’arribada de nous residents i minva les necessitats d’interrelació amb la comunitat lingüística receptora. Paral·lelament, l’explosió demogràfica que pateix l’illa com a conseqüència d’un desenvolupament turístic a gran escala contribueix a un nou procés d’expansió de la llengua castellana que esdevé llengua franca de comunicació entre els diferents grups lingüístics, principalment a zones costaneres i a la capital. En canvi, el català es converteix en una llengua de poca utilitat, atès que la població autòctona utilitza (majoritàriament) el castellà en els seus intercanvis comunicatius amb els residents estrangers. Tots aquests aspectes influeixen de manera decisiva en el procés d’integració lingüística de la població alemanya resident a l’illa i afavoreixen l’ús majoritari de la llengua castellana, que és la que gaudeix d’un prestigi i d’una presència socials més grans, i que és la que «parla tothom».Paraules clau: Mallorca, Illes Balears, integració lingüística, demolingüística, immigració, turisme, usos lingüístics i coneixements lingüístics, actituds lingüístiques. Descàrregues PDF Publicat 12-02-2013 Número Núm. 22 (2012): Els usos lingüístics a Catalunya: un estat de la qüestió Secció Secció Miscel·lània Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.