El sesquilingüisme cooperatiu com a estratègia de comunicació pacífica. Un estudi a partir de l’experiència de joves pacifistes

Resum

L’objecte d’estudi d’aquesta recerca són les pràctiques sociolingüístiques d’un grup de joves amb diferents perfils lingüisticoterritorials (monolingües, bilingües de Catalunya i bilingües de València). La investigació es desenvolupa durant una activitat formativa organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau sobre cultura de pau i desarmament global. Partint de la base que totes les assistents es consideraven «pacifistes» en més o menys grau, el nostre objectiu principal ha estat descriure les estratègies de comunicació d’aquestes joves. Aquesta recerca és de caràcter interdisciplinari, ja que utilitza el marc teòric de la sociolingüística i els estudis per la pau. La metodologia de recerca és qualitativa i, com a sistema de recollida de dades, s’ha emprat l’observació participant. Com a resultat d’això, es va trobar que hi havia tres estratègies de comunicació: 1) el canvi total i durador de codi, 2) el canvi total i momentani de codi i 3) el canvi parcial de codi o sesquilingüisme cooperatiu. Tot i que es van reproduir certes normes socials en l’ús lingüístic a favor del grup monolingüe, a l’activitat es va observar una certa inclinació per la tercera estratègia. També es va determinar que existeix una relació estreta entre el sesquilingüisme cooperatiu i la cultura de pau, principalment, per dues raons; en primer lloc, aquesta és l’única de les estratègies de comunicació en què les dues parlants han de tenir un rol actiu en la conversa, i, en segon lloc, els parlants bilingües no han d’abandonar la seva llengua de preferència en detriment d’una altra.