«It’s no big deal»: la presència de l’anglès a les pàgines web i a les xarxes socials de les organitzacions del País Valencià

Autors/ores

  • Lluís Català-Oltra Universitat d'Alacant
  • Clement Penalva-Verdú Universitat d’Alacant
  • Rodolfo Martínez-Gras Universitat d’Alacant

  • DOI: 10.2436/20.2504.01.223

Paraules clau:

anglès, Internet, xarxes socials, ajuntaments, empreses de serveis, universitats

Resum

Diferents derivades del procés de globalització han motivat que s’usen més que mai les llengües foranes, i molt especialment l’anglès, que s’ha convertit en llengua franca en nombrosos àmbits. En aquest treball comprovem quina és la penetració d’aquesta llengua en els mitjans telemàtics, molt influïts per aquests processos globals i que experimenten el que anomenem diglòssia digital. Concretament, posem el focus en tres àmbits o tipus d’organitzacions — els ajuntaments, les empreses de serveis i les universitats—, principalment, al País Valencià, però també en altres territoris de parla catalana. Els resultats indiquen que només en les pàgines web de les universitats trobem una presència destacable de continguts redactats en anglès, mentre que, per exemple, als ajuntaments valencians la penetració de l’anglès és molt marginal. Les variables territorials destaquen per ser els aspectes que tenen més capacitat d’explicació de l’ús de l’anglès, juntament amb la grandària en el cas de les empreses.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Lluís Català-Oltra, Universitat d'Alacant

Professor associat del departament de Sociologia II de la Universitat d'Alacant (2000-2013).

Membre de la secció valenciana de sociolingüística de la xarxa CRUSCAT

Coordinador de projectes de CIDES Estudios de Mercado SL (1999-2013)

Referències

Belmonte, Irene (2014). «Los ciudadanos no nacionales y los impuestos locales. La atención al contribuyente extranjero en la provincia de Alicante (1994-2014)». Barataria: Revista Castellano-Manchega de Ciencias Sociales [en línia], núm. 17, p. 127-142. <https://www.redalyc.org/pdf/3221/322132552009.pdf>.

Berezkina, Maimu (2018). «Managing multilingualism on state websites: How institutional employees explain language choice». Current Issues in Language Planning [en línia], núm. 19, p. 98-116. <https://doi.org/10.1080/14664208.2017.1391495>.

Boix, Emili (2010). Civisme contra cinisme: Llengües per viure i conviure. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Börjesson, Mikael; Lillo, Pablo (2020). «World class universities, rankings and the global space of international students». A: Rider, Sharon; Peters, Michael A.; Hyvönen, Mats; Besley, Tina (ed.). World class universities [en línia]. Singapur: Springer, p. 141-168. <https://doi.org/10.1007/978-981-15-7598-3>.

Callahan, Ewa; Herring, Susan C. (2012). «Language choice on university websites: Longitudinal trends». International Journal of Communication, núm. 6, p. 322-355.

Català-Oltra, Lluís (2007). «L’ús del català en les pàgines web municipals del País Valencià». A: Forcadell, J. Vicent; Isabel, Ferran (coord.). A Alacant, en valencià. Alacant: Universitat d’Alacant, p. 505-534.

— (2016a). El turisme a l’EURAM: La xarxa de costa. València: Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.

— (2016b). Llibre blanc de les infraestructures i el finançament territorial de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. València: Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.

Català-Oltra, Lluís; Martínez-Gras, Rodolfo; Penalva-Verdú, Clement (2023). «The use of languages in digital communication at European universities in multilingual settings». International Journal of Society, Culture & Language [en línia], vol. 11, núm. 1. <https://doi.org/10.22034/ijscl.2022.563470.2794>.

Català-Oltra, Lluís; Penalva-Verdú, Clement (2019). «The use of official languages in electronic communications in the Valencian local administration». International Journal of the Sociology of Language [en línia], núm. 260, p. 15-36. <https://doi.org/10.1515/ijsl-2019-2046>.

— (2021). «The use of languages by Valencian business-to-consumer service companies in their telematic communications». HERMES: Journal of Language and Communication in Business, núm. 61, p. 23-40.

Cots, Josep M.; Lasagabaster, David; Garrett, Peter (2012). «Multilingual policies and practices of universities in three bilingual regions in Europe». International Journal of the Sociology of Language [en línia], núm. 216, p. 7-32. <https://doi.org/10.1515/ijsl-2012-0037>.

Doiz, Aintzane; Lasagabaster, David; Sierra, Juan (2013). «Globalisation, internationalisation, multilingualism and linguistic strains in higher education». Studies in Higher Education [en línia], vol. 38, núm. 9, p. 1407-1421. <https://doi.org/10.1080/03075079.2011.642349>.

Gal, Susan (2012). «Sociolinguistic regimes and the management of “diversity”». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.). Language in late capitalism: Pride and profit. Nova York: Routledge, p. 22-42.

Garrido, Maria Rosa; Valle, José del (2023). «Language and neutrality: Glottopolitical processes and consequences». Revista Catalana de Llengua i Dret [en línia], núm. 80, p. 3-9. <https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4144>.

Heller, Monica; Duchêne, Alexandre (2012). «Pride and profit: Changing discourses of language, capital and nation-state». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.). Language in late capitalism: Pride and profit. Nova York: Routledge, p. 1-21.

Huete, Raquel; Mantecón, Alejandro (2013). «La migración residencial de noreuropeos en España». Convergencia [en línia], vol. 20, núm. 61, p. 219-245. <https://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1405-14352013000100009&script=sci_arttext>.

Kuteeva, Maria; Kaufhold, Kathrin; Hynninen, Niina (ed.) (2020). Language perceptions and practices in multilingual universities. Londres: Palgrave Macmillan.

Lasagabaster, David (2015). «Language policy and language choice at European universities: Is there really a ‘choice’?». European Journal of Applied Linguistics [en línia], vol. 3, núm. 2, p. 255-276. <https://doi.org/10.1515/eujal-2014-0024>.

Lasagabaster, David; Doiz, Aintzane (2020). «Epilogue». A: Kuteeva, Maria; Kaufhold, Kathrin; Hynninen, Niina (ed.). Language perceptions and practices in multilingual universities. Londres: Palgrave Macmillan, p. 379-394.

Liu, Xinyan (2019). «Language of instruction in higher education: South Africa and Spain». Romance EReview [en línia], núm. 22. <https://ejournals.bc.edu/index.php/romance/article/view/11289>.

Makhmutov, Zufar A.; Sagitova, Alfiya G.; Ibragimova, Elmira R. (2015). «Russian and Tatar languages in official Internet resources». International Review of Management and Marketing, núm. 5, p. 154-159.

Mantecón, Alejandro (2017). «El turismo residencial no existe. Revisión de un concepto y crítica de su función ideológica». Cuadernos de Turismo [en línia], núm. 40, p. 405-422. <https://doi.org/10.6018/turismo.40.310041>.

Marí, Isidor; Mir, Antoni; Rovira, Marta (2010). «Llengua i economia: del handicap a l’oportunitat de negoci». Paradigmes, núm. 5, p. 139-147.

Martinez Normand, Loïc; Paternò, Fabio; Winckler, Marco A. (2014). «Public policies and multilingualism in HCI». Interactions, vol. 21, núm. 3, p. 70-73.

May, Stephen (2006). «Language policy and minority rights». A: Ricento, Thomas (ed.). An introduction to language policy: Theory and method. Oxford: Blackwell, p. 255-272.

Melero, Maite (2018). «El futur de les llengües en l’era digital: oportunitats i bretxa lingüística». Revista de Llengua i Dret [en línia], núm. 70, p. 152-165. <https://doi.org/10.2436/rld.i70.2018.3201>.

Migge, Bettina (2020). «Why embed multilingualism into university practices?». Languages, Society and Policy. Policy Papers Collections [en línia]. <https://doi.org/10.17863/CAM.62272>.

Nandi, Anik (2017). «Language policies and linguistic culture in Galicia». Labor Histórico, vol. 3, núm. 2, p. 28-45.

Paulasto, Heli; Penhallurick, Rob; Jones, Benjamin (2020). Welsh English [en línia]. Berlín: De Gruyter Mouton. <https://doi.org/10.1515/9781614512721-001>.

Piqueras, Andrés (2024). «Sobre la importancia de la tasa de ganancia en la crisis capitalista». Disjuntiva: Crítica de les Ciències Socials [en línia], vol. 5, núm. 1, p. 139-140. <https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2024.5.1.8>.

Rehm, Georg; Uszkoreit, Hans (ed.) (2012). Europe’s languages in the digital age. Nova York: Springer.

Rodríguez, Vicente; Lardiés, Raúl (2016). «Dar la voz a los actores: jubilados extranjeros, ayuntamientos y empadronamiento en España». A: Domínguez, Josefina; Díaz, Ramón (coord.). Población y territorio en la encrucijada de las ciencias sociales [en línia]. Las Palmas de Gran Canaria: Universidad de las Palmas de Gran Canaria, p. 167-181. <https://digital.csic.es/bitstream/10261/136915/1/XV_CONGRESO_POBLACION_PADRON.pdf>.

Saarinen, Taina (2012). «Internationalization of finnish higher education: Is language an issue?». International Journal of the Sociology of Language [en línia], núm. 216, p. 157-173. <http://dx.doi.org/10.1515/ijsl-2012-0044>.

Saarinen, Taina; Rontu, Heidi (2018). «University language policies». European Journal of Language Policy [en línia], vol. 10, núm. 1, p. 97-119. <https://doi.org/10.3828/ejlp.2018.5>.

Schöntag, Roger; Linzmeier, Laura (2021). «The impact of geofactors on the formation of language islands and minority languages». Forum Italicum, vol. 55, núm. 3, p. 878-897.

Slaughter, Sheila; Rhoades, Gary (2004). Academic capitalism and the new economy: Markets, state, and higher education. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

Smit, Ute (2018). «Beyond monolingualism in higher education: A language policy account». A: Jenkins, Jennifer; Baker, Will; Dewey, Martin (ed.). The Routledge handbook of English as a lingua franca [en línia]. Nova York: Routledge, p. 387-399. <https://www.researchgate.net/publication/334899047_Beyond_monolingualism_in_higher_education_a_language_policy_account>.

Spolsky, Bernard (2004). Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.

Swaan, Abram de (2001). Words of the world: The global language system. Cambridge; Oxford: Polity-Blackwell.

Tena, Violeta (2021). «Català a la universitat: necessita millorar». El Temps [en línia], núm. 1956. <https://www.eltemps.cat/article/15676/catala-a-la-universitat-necessita-millorar> [Consulta: 16 maig 2024].

Ugolkov, Ievgenii; Karyy, Oleg (2017). «The choice of languages for website of organizations in case of multilingual customers». Economics, Entrepreneurship, Management [en línia], vol. 4, núm. 2, p. 37-44. <https://doi.org/10.23939/eem2017.02.037>.

Varela, Ana (2015). «Lengua escrita y atención al cliente». Revista de Investigación Lingüística, núm. 18, p. 129-162.

Vila, F. Xavier (2021). «The hegemonic position of English in the academic field: Between scientific diglossia and academic lingua franca». European Journal of Language Policy, vol. 13, núm. 1, p. 47-73.

Wit, Hans de (2020). «Internationalization of higher education». Journal of International Students [en línia], vol. 10, núm. 1. <https://doi.org/10.32674/jis.v10i1.1893>.

Yanaprasart, Patchareerat; Choremi, Thiresia; Gander, Filippo (2013). «Language diversity management on corporate websites». A: Berthoud, Anne-Claude; Grin, François; Lüdi, Georges (ed.). Exploring the dynamics of multilingualism. Filadèlfia: John Benjamins. Publishing, p. 137-154.

Descàrregues

Publicat

22-07-2025

Número

Núm. 35 (2025): El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana

Secció

Secció monogràfica. El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana