Processos d’estandardització: els casos de l’eusquera i del gallec

Resum

El basc i el gallec són llengües que han abordat processos d’estandardització en l’últim terç del segle xx. Tots dos processos tenen semblances, però també grans diferències. Els dos estàndards són composicionals, i la selecció ha estat basada en les varietats centrals. Tot i això, les distàncies entre les varietats dialectals són molt més grans en basc que en gallec; el basc és una llengua Abstand, mentre que el gallec comparteix moltes semblances estructurals amb el portuguès. Aquests factors han marcat la codificació dels estàndards respectius. Tant el basc com el gallec són avui dia Ausbau languages (Kloss, 1967), i la varietat estàndard gaudeix d’una àmplia acceptació social. Malgrat això, cap d’elles no té encara un estàndard oral prou desenvolupat per a satisfer les necessitats, entre d’altres, dels registres formals dels mitjans de comunicació.

Paraules clau: basc, gallec, estandardització, model de Haugen.