L'Errància de l'actor després d'Antoine Doinel: sobre una tendència melancòlica en el cinema francès contemporani

Resumen

L'obra i la crítica actual sobre l'estat del cinema a França fa al·lusió a una projecció melancòlica cap al passat de la Nouvelle Vague. L'article següent planteja la qüestió de la malenconia des de la relació que estableix el cineasta amb el seu actor, fent d'aquest el desig mateix del cineasta per arribar a una forma d'essencialitat de la imatge i renovar la imatge precedent. El recorregut pretén traçar aquesta trajectòria remuntant-se al gest últim de François Truffaut sobre Jean-Pierre Léaud a Les 400 coups (1959), passant per la relació que Jean Eustache, Léos Carax i Arnaud Desplechin van establir a través d'un moviment que inevitablement porta al que inaugurava Truffaut.