La Recerca en periodística contra la desmemòria històrica: quatre memòries joves estroncades

Resumen

El periodisme és una de les activitats que queden més afectades per les situacions d'absència de llibertats com les viscudes durant la postguerra espanyola a partir de l'any 1939. El periodisme ocupa un espai públic rellevant i és lògic que experimenti amb més intensitat que altres àmbits de treball la manca de llibertats. Com a conseqüència d'aquest efecte inicial, la recerca en periodisme també pateix en la mateixa mesura. Durant molts anys, el silenci més profund va planar sobre la rica tradició periodística catalana que va estroncar la guerra espanyola, i la recerca en periodística era inexistent. Un cop endegades, però, metodologies pròpies per a la recerca en aquest camp de la comunicació pública, calia, també, recuperar estudis sobre la feble memòria històrica col·lectiva sobre periodistes joves que foren víctimes de la violència extrema que va esclatar el juliol del 1936 amb la insurrecció militar i la revolució anarquista. Algunes d'aquestes joves promeses moriren a l'exili, com fou el cas d'Irene Polo, altres periodistes foren assassinats, com és el cas de Josep Maria Planes, i d'altres moriren o desaparegueren al front de l'Ebre, com el cas de Jordi Folch i Camarasa i de Ramon Esquerra. La recerca en periodística, doncs, pot contribuir a lluitar contra la desmemòria històrica, sobretot quan les víctimes de l'oblit són periodistes joves i modestos, malgrat el seu talent professional, les seves aptituds i la seva formació cultural.