Els fets d’octubre de 2017 a Catalunya, a Instagram. Enquadrament i motius visuals durant el període

Laura Garriga Sagalés

Autores/as

Laura Garriga Sagalés Universitat Pompeu Fabra
DOI: 10.2436/20.3008.01.226

Palabras clave:

Instagram, comunicació política, enquadrament, 1-O, octubre de 2017, motius visuals, narratives.

Resumen

Aquest estudi s’endinsa en la representació que es fa de la relació entre Catalunya i Espanya el mes d’octubre de 2017 a través de la plataforma Instagram des dels perfils dels principals actors polítics i socials que van tenir incidència durant el període. S’utilitza l’enquadrament (framing) com a eina metodològica i, a través d’aquest, s’analitza quins marcs mentals evoquen les imatges, quins predominen i per quins actors són transmesos. També es fa una anàlisi de motius visuals identificats en algunes de les imatges. Finalment, es reflexiona sobre la naturalesa d’Instagram i com aquesta plataforma condiciona la transmissió de missatges polítics. Algunes conclusions de l’estudi són la infrautilització de la plataforma, la visió parcial dels esdeveniments i la identificació de set marcs mentals, entre els quals predomina el de conflicte/guerra. Aquest és majoritàriament transmès pels perfils independentistes, mentre que els perfils unionistes vehiculen el marc de família/amor/ amistat.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Laura Garriga Sagalés, Universitat Pompeu Fabra

Comunicadora audiovisual.
laura.garriga.s@gmail.com

Citas

Adi, Ana; Gerodimos, Roman; Lilleker, Darren G. (2018) «“Yes we vote”: Civic mobilisation and impulsive engagement on Instagram». Javnost - The Public [en línia], 25, p. 315-332 <https://doi.org/10.1080/13183222.2018.1464706>.

Bell, Philip (2000). «Content analysis of visual images». A: Leeuwen, Theo van; Jewitt, Carey. The handbook of visual analysis. Estats Units: SAGE Publications Ltd.

Cartes Barroso, Manuel Jesús (2018). «El uso de Instagram por los partidos políticos catalanes durante el referéndum del 1-O». Revista de Comunicación de la SEECI [en línia], 47, p. 17-36. <https://doi.org/10.15198/seeci. 2018.0.17-36> [Consulta: 10 gener 2019].

Casero-Ripollés, Andreu (2018). «Research on political information and social media: Key points and challenges for the future». El Profesional de la Información [en línia], 27 (5), p. 964-974. <https://doi.org/10.3145/epi.2018.sep.01> [Consulta: 10 gener 2019].

Cortés de los Ríos, María Enriqueta (2010). «Cognitive devices to communicate the economic crisis: An analysis through covers in The Economist». Ibérica, 20, p. 81-106.

Dekavalla, Marina (2018). «Visualizing the game frame: Constructing political competition through television images in referendum coverage». Visual Communication [en línia], 19 (4), p. 483-505. <https://doi.org/10.1177/1470357218801395> [Consulta: 13 febrer 2019].

Delli Carpini, Michael X. (1993). «Radio’s political past». Media Studies Journal, Radio: The Forgotten Medium [en línia],7 (3), p. 23-36. <https://repository.upenn.edu/asc_papers/23> [Consulta: 14 febrer 2019].

Driessens, Oliver [et al.] (2010). «Personalization according to politicians: A practice theoretical analysis of mediatization». Communications [en línia], 35, p. 309-326.<https://doi.org/10.1515/comm.2010.017> [Consulta: 3 gener 2019].

Entman, Robert M. (1993). «Framing: Toward clarification of a fractured paradigm». Journal of Communication [en línia], 43, p. 51-58. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.1993.tb01304.x> [Consulta: 18 novembre 2018].

Galeano, Susana (2018). «Instagram España (casi) duplicó su número de usuarios en dos años». Marketing Ecommerce [en línia]. <https://www.google.com/amp/s/marketing4ecommerce.net/instagram-espana-numero-usuarios-the-social-media-family-2018/amp/> [Consulta: 22 gener 2019].

Gamson, William A.; Modigliani, Andre (1989). «Media discourse and public opinion on nuclear power: A constructionist approach». American Journal of Sociology [en línia], 95 (1), p. 1-37. <https://doi.org/10.1086/229213> [Consulta:17 gener 2019].

Gili Ferré, Ricard (2017). Els mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’un projecte polític per mitjà dels frames i les estructures narratives: El cas del procés català en el període 2006-2015. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Goffman, Erving (1974). Frame analysis. Nova York: Harper & Row.

Gorp, Baldwin van (2005). «Where is the frame? Victims and intruders in the Belgian press coverage of the asylum issue». European Journal of Communication [en línia], 20 (4), p. 484-507.<https://doi.org/10.1177/0267323105058253> [Consulta: 11 novembre 2018].

— (2007). «The constructionist approach to framing: Bringing culture back in». Journal of Communication [en línia], 57, p. 60-78. <https://doi.org/10.1111/j.0021-9916.2007.00329.x> [Consulta: 11 novembre 2018].

Gorp, Baldwin van; Vercruysse, Tom (2012). «Frames and counter-frames giving meaning to dementia: A framing analysis of media content». Social Science & Medicine [en línia], 74, p. 1274-1281. <https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2011.12.045> [Consulta: 15 gener 2019].

Guillen, Alberto; Rodríguez-Diaz, Raquel (2017). «Frames y agendas durante el proceso soberanista catalán (2013-2015)». Sobre Jornalismo [en línia], 6 (2), p. 140-157.<https://doi.org/10.25200/SLJ.v6.n2.2017.321> [Consulta: 17 desembre 2018].

Hernández Álvarez, Isaac Manuel (2019). «El uso de Instagram en la política». Diario 16 [en línia] (27 març). <https://diario16.com/el-uso-de-instagram-en-la-politica/> [Consulta: 20 abril 2019].

Jomini Stroud, Natalie (2010). «Polarization and partisan selective exposure». Journal of Communication [en línia] (27 març), 60, p. 556-576. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2010.01497.x> [Consulta: 14 març 2019].

Lakoff, George (2004). Don’t think of an elephant. Estats Units: Chelsea Green Publishing Co.

— (2008). The political mind. Londres: Penguin Books.

Lakoff, George; Johnson, Mark (1986). Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra.

Leeuwen, Theo van; Jewitt, Carey (2000). The handbook of visual analysis. Estats Units: SAGE Publications Ltd.

Leeuwen, Theo van; Kress, Gunther (1996). Reading images: The grammar of visual design. Nova York: Routledge.

López-Rabadán, Pablo; Doménech-Fabregat, Hugo (2018). «Instagram y la espectacularización de las crisis políticas. Las 5W de la imagen digital en el proceso independentista de Cataluña». El Profesional de la Información [en línia], 27 (5), p. 1013-1029. <https://doi.org/10.3145/EPI> [Consulta: 16 març 2019].

Masip, Pere; Ruiz-Caballero, Carlos; Suau, Jaume (2019). «Active audiences and social discussion on the digital public sphere. Review article». El Profesional de la Información [en línia], 28 (2), p. 16-55. <https://doi.org//10.3145/epi.2019.mar.04> [Consulta: 17 abril 2019].

Moragas-Fernández, Carlota M. (2014). Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

— (2016). Claiming independence in 140 characters: Uses of metaphor in the construction of Scottish and Catalan political discourses on Twitter. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Moragas-Fernández, Carlota M.; Capdevila Gómez, Arantxa (2017). «La mediatización del proceso independentista de Cataluña: el rol de la metáfora en tratamiento informativo de El Mundo, El País y La Vanguardia». Revista Dígitos, 3 (2), p. 11-35.

Moragas-Fernández, Carlota M.; Montagut Calvo, Marta; Capdevila Gómez, Arantxa (2018). «The process en route: The metaphor of the journey as the dominant narrative for the political discourse in Catalonia». Critical Discourse Studies [en línia], 15 (1), p. 1-23. <https://doi.org/10.1080/17405904.2018.1468787> [Consulta: 16 novembre 2018].

Muñiz, Carlos; Igartua, Juan José; Otero, José Antonio (2006). «Imágenes de la inmigración a través de la fotografía de prensa. Un análisis de contenido». Comunicación y Sociedad, 19 (1), p. 103-128.

Negro Alousque, Isabel (2014). «Pictorial and verbo-pictorial metaphor in Spanish political cartooning». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación [en línia], 57, p. 59-84.<http://dx.doi.org/10.5209/rev_CLAC.2014.v57.

> [Consulta: 10 novembre 2018]. Laura Garriga Sagalés

Negro Alousque, Isabel (2015). «“Corruption is dirt”: Metaphors for political corruption in the Spanish press». BHS [en línia], 9 (2). <https://doi.org/10.3828/bhs.2015.15> [Consulta: 3 desembre 2018].

Papacharissi, Zizi (2002). «The virtual sphere: The Internet as a public sphere». New Media Society [en línia], 4. [Consulta: 17 gener 2019].

Pont-Sorribes, Carles (2017). Catalunya als ulls del món: Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya a la prensa internacional (2010-2015). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. «Procés independentista català» (2022). Viquipèdia [en línia]. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0> [Consulta: 20 abril 2022].

Quevedo-Redondo, Raquel; Portalés-Oliva, Marta (2017). «Imagen y comunicación política en Instagram. Celebrificación de los candidatos a la presidencia del Gobierno». El Profesional de la Información [en línia], 26 (5), p. 916-927. <https://doi.org/10.3145/epi.2017.sep.13> [Consulta: 17 març 2019].

Refaie, Elisabeth el (2003). «Understanding visual metaphor: The example of newspaper cartoons». Visual Communication [en línia], 2 (1), p. 75-95. <https://doi.org/10.1177/1470357203002001755> [Consulta: 14 abril 2019].

Rodríguez-Andrés, Roberto; Álvarez-Sabalegui, David (2018). «Presencia y actividad de los parlamentos autonómicos en las redes sociales: pocos avances en el fomento de la participación ciudadana». El Profesional de la Información [en línia], 27 (5), p. 994-1003. <https://doi.org/10.3145/epi.2018.sep.04> [Consulta: 9 novembre 2018].

Scheufele, Dietram A.; Tewksbury, David (2007). «Framing, agenda setting, and priming: The evolution of three media effects models». Journal of Communication [en línia], 57, p. 9-20. <https://doi.org/10.1111/j.0021-9916.2007.00326.x> [Consulta: 5 febrer 2019].

Selva-Ruiz, David; Caro-Castaño, Lucía (2017). «Uso de Instagram como medio de comunicación política por parte de los diputados españoles: la estrategia de humanización en la “vieja” y la “nueva” política». El Profesional de la Información [en línia], 26 (5), p. 903-915. <https://doi.org/10.3145/epi.2017.sep.12> [Consulta: 7 febrer 2019].

Semetko, H.; Valkenburg, P. M. (2000). «Framing European politics: A content analysis of press and television news». Journal of Communication [en línia], 50, p. 93-109. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2000.tb02843.x> [Consulta: 3 gener 2019].