La canción en el aula: reflexión sobre la historicidad de los géneros de canción y propuestas de modelización didáctica

Autores/as

Palabras clave:

cançó, ensenyament de llengües, música tradicional, Nova Cançó, rap, propostes didàctiques

Resumen

Este estudio investiga el potencial de utilizar el hipergénero de texto canción en la enseñanza, especialmente del catalán en el País Valenciano y desde un enfoque plurilingüe. La investigación destaca la necesidad de abordar la canción en el aula de lenguas como un hipergénero de texto multimodal que puede ser protagonista de secuencias didácticas, con especial énfasis en el trabajo de la oralidad desde la perspectiva del interaccionismo sociodiscursivo. El artículo está estructurado en tres partes: una revisión inicial de proyectos clave en el uso de la canción en catalán en el aula, una propuesta de modelización didáctica de los tres géneros de canción y una breve descripción de tres propuestas didácticas realizadas con cada uno de los tres géneros de canción. El estudio concluye que incorporar diversos géneros de canción, incluyendo la canción popular tradicional, la música de cantautores y el rap, puede ser útil en el aula de lenguas también desde el punto de vista de la producción textual. Además, la modelización clara de cada tipo de canción permite avanzar en el uso de la canción como género de texto para el trabajo desde secuencias didácticas.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adell, J.-E. (1997). Música i simulacre en l’era digital. Pagès Editors.

Aragüez, C. (2006). La Nova Cançó catalana: génesis, desarrollo y trascendencia de un fenómeno cultural en el segundo franquismo. Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, 5, 81-98.

Arenas, A., i Monferrer-Palmer, A. (2023). Enseigner une langue étrangère par le biais de chansons: proposition interculturelle et médiation interlinguistique en classe de catalan. Scripta. Linguística, 60, 249-277. https://periodicos.pucminas.br/index.php/scripta/article/view/30440

Baird, A., et al. (ed.). (2019). Music and dementia. From cognition to therapy. Oxford University Press.

Bataller, A. (2011). Valors pedagògics de la recerca escolar en cultura popular. Descripció d’una proposta de treball monogràfic d’investigació («Literatura de Campanar») per a 4rt d’ESO. Dins Pasado, presente y futuro de la cultura popular: espacios y contextos (p. 1-13). Universitat de les Illes Balears.

Bataller, A. (2015). L’arxiu dels Tallers de Música Popular. Una aportació al repertori etnomusicològic valencià des d’un projecte de recerca escolar. Dins À. Vergés i V. Vidal (ed.), Etnopoètica. Arxius i materials inèdits (p. 13-25). Institut d’Estudis Catalans.

Bataller, A. (2018). La imatge de la cultura popular a l’àmbit educatiu. Revista de Música i Cultura Popular Caramella, 40, 18-21.

Biao, F., Falardeau, É., i Dolz, J. (2022). Quels sont les lieux d’articulation langue-texte dans le genre du slam? In E. Bronckart i C. Garcia-Debanc (ed.), L’étude du fonctionnement de la langue dans la discipline Français: quelles articulations? Université de Namur.

Biao, F., Falardeau, É., i Lord, M. A. (2021). Ingénierie didactique collaborative de seconde génération: le cas de l’articulation langue-texte. Transpositio, 3. https://www.transpositio.org/categories/view/n-3-formes-de-la-circulation-entre-recherches-didactiques-et-pratiques-enseignantes-de-la-litterature

Calvet, J.-L. (2003). Léo Ferré. Flammarion.

Calvet, J.-L. (2006). 100 ans de chanson française. L’Archipel.

Cor de Carxofa (2008). Manual d’iniciació a la glosa. Associació Cor de Carxofa.

Dolz, J., i Monferrer-Palmer, A. (2023). Modelización didáctica del género de texto multimodal videotutorial para la enseñanza de lenguas: estudio preliminar. Signum. Estudos da Linguagem, 26, 107-118.

Dolz, J., i Schneuwly, B. (1998). Pour un enseignement de l’oral. Initiation aux genres formels à l’école. ESF Éditeur.

Firth, S. (1988). Music for pleasure: Essays in the sociology of pop. Routledge.

Fisher, M. (2009). Capitalist realism. There is no alternative? Zero Books. Fonoteca de Materials (1987 i 1988). Recopilació sonora de música tradicional valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General d’Educació Bàsica i Ensenyaments Especials; Difusió Mediterrània [6 discs sonors; 30 cm, en capsa + 1 fullet.

Frechina, J. V. (2014a). Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània. Caramella.

Frechina, J. V. (2014b, 13 de desembre). El boom del bertsolarisme. Vilaweb. http://www.vilaweb.cat/noticia/4223296/20141213/boom-bertsolarisme.html

Frechina, J. V. (2023). Tradició i música popular contemporània al País Valencià. Un sobtat reencontre. Revista de Música i Cultura Popular Caramella, 47, 58-61.

Hirschi, S. (2008). Chanson. L’art de fixer l’air du temps. Les Belles Lettres.

Martínez Sanmartí, R. (2007). Taste in music as a cultural production. Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona (tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.tdx.cat/handle/10803/5145

Meseguer, L. (2018). La Nova Cançó. Estudis de literatura i música. PAM.

Miranda, F. (2010). Textos e gêneros em diálogo. Uma abordagem linguística da intertextualização. Fundação Calouste Gulbenkian.

Monferrer-Palmer, A. (2019). Pragmaestilística del discurs del hip-hop en valencià. Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, 36(1), 51-69. http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/145791/pdf_1516

Monferrer-Palmer, A. (2024). Riproposta, identidades y autoorganización: el transfolk en el Estado español (2015-2022). Journal of Spanish Cultural Studies, 26, 93-112.

Munar, F. (2008). Jo vull ésser glossador. Documenta Balear.

Oliveira, L., i Dias, A. (2021). Do gênero conto ao gênero podcast: uma proposta de retextualização. Revista Educação em Foco, 3(26), 1-13.

Patel, A. (2008). Music, language, and the brain. Oxford University Press.

Pietro, J.-F. de, i Schneuwly, B. (2003). Le modèle didactique du genre: un concept de l’ingénierie didactique. Recherches en Didactiques, 3, 27-52. https://archive-ouverte.unige.ch/unige:32539

Reig, J. (2010a). Interioritats. La Fonoteca de Materials. In J. Borja (dir.). Al Tall, 35 anys. Música valenciana i mediterrània de base tradicional (Universitat d’Alacant, 4, 6 i 7 d’octubre de 2010). http://www.lluisvives.com/portal/altall/include/p_curs.jsp?pagina=curs6.jsp

Reig, J. (2010b). La música tradicional valenciana: un llenguatge particular. Quadrivium, 1, 13-19.

Reig, J. (2011). La música tradicional valenciana. Una aproximació etnomusicològica. Institut Valencià de la Música.

Sánchez, J., i Carballo, T. (2006). Pensaments casolans. Ajuntament de Picassent.

Stern, D. (2018). The interpersonal world of the infant. A view from psychoanalysis and developmental psychology. Routledge.

Torrent, V. (2012). Joan Fuster i la música tradicional. In J. Iborra et al. Joan Fuster i la música (p. 55-84). Universitat de València.

Torrent, V. (2019). La música popular. Institució Alfons el Magnànim.

Zizi, D. (2013). El arte de la improvisación en Cerdeña y en Cuba: dos formas de cantar en poesía. Cultura Latinoamericana, 1(17), 159-177.

Descargas

Publicado

2025-05-05

Cómo citar

Monferrer-Palmer, A., & Dolz, J. (2025). La canción en el aula: reflexión sobre la historicidad de los géneros de canción y propuestas de modelización didáctica. Revista Catalana De Pedagogia, 27, 36–59. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/153948