Educació emocional: de la recerca a la pràctica fonamentada

Resumen

Les emocions són una resposta complexa de l’organisme en què la influència de l’entorn té un paper molt important en la forma d’experimentar-les, regular-les i compartir-les. Des de l’antiguitat i durant molts segles es va parlar de passions, amb una clara connotació negativa. No és fins al segle XIX que s’introdueix el concepte emoció, tal com s’entén actualment, amb la intenció de possibilitar la investigació científica sobre aquest constructe. Entre els primers investigadors sobresurten Darwin i William James. Amb la preponderància del conductisme en el segle XX, les emocions queden arraconades de la investigació. Però cap a finals de segle s’inicia una revolució emocional, que es manifesta en les teories sobre les emocions, la intel·ligència emocional, la neurociència, la psicologia positiva, etc. Tot això són fonaments sòlids per a l’educació emocional, entesa com una innovació encaminada a millorar la qualitat educativa. En aquests moments cal una sensibilització per part del professorat, Administració pública i societat en general en relació amb la seva importància a partir de la qual s’hauria de passar a la formació en competències emocionals de l’alumnat. Hi ha evidències que això pot millorar la convivència, el rendiment i el benestar.

Paraules clau: Educació emocional, competències emocionals, intel·ligència emocional, emoció, passió.