Repensar l’ensenyament de la religió des de la societat del coneixement

Abstract

El dinamisme intrínsec del fet religiós fa que sigui difícil de delimitar i, per tant, gairebé indefinible. Aquesta complexitat intrínseca s’ha exacerbat amb la liberalització recent i la pèrdua de patrimoni irreversibles del fet religiós, de les quals els fonamentalismes religiosos només són una manifestació extrema. Davant d’aquest batibull, proposo fer servir la definició funcional de les Nacions Unides que considera la religió com a cultura i que té un concepte de creença ampli i generós que permet acollir i incloure una gran diversitat de tradicions religioses i espirituals, i defugir qualsevol temptació de discriminació que pugui vulnerar l’esperit del dret humà fonamental a la llibertat de pensament, consciència i religió. A partir d’aquesta definició àmplia i de les propostes de diverses institucions internacionals, caldria replantejar la presència de la religió a l’escola espanyola i proposar-hi com a alternativa una cultura religiosa generalitzada des de criteris de rigor i d’empatia, especialment, si es vol garantir una societat pluralista i dialogant en la qual l’educació des del diàleg i en la sensibilitat espiritualitat tindran un paper integrador de l’ésser humà. També es podria superar la disjuntiva tradicional entre religió confessional i cultura religiosa amb una educació bàsica i general en el cultiu de l’espiritualitat.
Paraules clau: Religió, espiritualitat, educació interreligiosa, diversitat interreligiosa, cultura religiosa.