«Tot per Déu, res per la política». L’evacuació, la detenció i l’alliberament del cardenal Vidal i Barraquer el juliol de 1936.

Resumen

El 21 de juliol de 1936, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, juntament amb els seus familiars del palau arquebisbal, eren evacuats de Tarragona cap al monestir de Poblet en una operació improvisada de la comissaria delegada de la Generalitat. El descobriment de l’amagatall per part d’una patrulla de la FAI arribada a Vimbodí des de l’Hospitalet de Llobregat portà a la detenció del prelat, un fet que desencadenà una sèrie de successos que es resolgué amb l’alliberament de Vidal i Barraquer i el seu secretari, el canonge Joan Viladrich i Viladomat, en una segona operació ordenada pel president Companys. En els deu dies transcorreguts entre la marxa de Tarragona i l’embarcament al vaixell italià que els portaria a l’exili, la sort del cardenal rau enmig de molts dels conflictes que es donaven en aquells moments revolucionaris: les patrulles anarquistes, l’inestable equilibri entre les diferents famílies de l’esquerra política i sindical en els òrgans de decisió locals, el difícil paper de control de la situació per part del govern català, els enfrontaments amb elements reaccionaris (com succeí a Solivella) o, en el cas del món de la cultura i, especialment, al monestir de Poblet, les actuacions urgents per a la salvació del patrimoni cultural. En aquest article confrontem algunes fonts sobre diferents testimonis de l’episodi de l’alliberament del cardenal Vidal i Barraquer per tal de dilucidar el paper que hi tingué cada part involucrada.