Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978

Resum

En la primera part de la tesi que presentem, Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978, s'aborda el naixement de Comissions Obreres (CCOO) i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar l'entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcat des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. I de l'altra, el moviment s'organitzarà a través de coordinadores en les quals s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i de després de la guerra, les fonts orals revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones, que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver estat capaços d'imposar una societat democràtica amb un fort component social. La fi de la dictadura no es pot entendre sense l'enfonsament del sindicat vertical i sense la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència de l'activitat impulsada per Comissions Obreres.