L’Ètica nicomaquea d’Aristòtil en un compendi català del segle XV

Resumen

Aquesta edició del Llibre de monàstica o ètica d’Aristòtil, realitzada a partir de l’únic manuscrit conegut: Biblioteca de Catalunya ms. 296, ofereix la primera publicació moderna d’aquest compendi català redactat probablement al segon terç del segle XV. Amb aquesta edició, volem contribuir a eixamplar el coneixement sobre l’ús del vernacle en la difusió escrita i en la docència filosòfica al segle XV. Així mateix, aquesta primera edició ens proveeix d’una font primigènia per a conèixer el lèxic filosòfic català. Específicament, forneix el vocabulari bàsic amb què s’ha analitzat la vida moral en la nostra llengua. D’altra part, aquesta publicació relaciona el text català amb els testimonis castellans i aragonesos, cosa que manifesta l’ampla influència de l’aristotelisme en el pensament moral peninsular al llarg del segle XV. A més, mostra l’extensa difusió del gènere literari al qual s’adscriu: les conclusiones. Per últim, el compendi mereix també la nostra atenció com a clar exemple de la funció didàctica d’aquest gènere escolàstic.

Paraules clau: Aristòtil, Ètica nicomaquea, Filosofia medieval, Traduccions medievals, Difusió de la filosofia moral aristotèlica a la península ibèrica.