Predicar amb l’exemple: per una didàctica de la filosofia modèlica

Resum

La docència és una activitat indissociable de l’exercici vocacional de la filosofia, fins al punt que autors com Sèneca han caracteritzat el filòsof com el «pedagog del llinatge humà». En una classe de filosofia, tanmateix, no ens podem conformar de treballar tota una sèrie de competències intel·lectuals per mitjà de l’estudi, la lectura i anàlisi de textos, la reflexió, el debat i la investigació, sinó que, d’acord amb l’orientació específica de la nostra disciplina, en darrer terme hem d’aspirar a l’assoliment de l’excel·lència a través de la transmissió d’un coneixement vertader. En una paraula, hem de tornar més savis els nostres alumnes. Ara bé, ¿com podem col·laborar en l’assoliment i la transmissió de la saviesa nosaltres que encara no l’hem assolit pas? ¿De quina manera podríem plantejar i organitzar les classes de filosofia que resultés conseqüent tant amb les nostres capacitats com amb les nostres limitacions?

Paraules clau: didàctica de la filosofia, classes de filosofia, pedagogia, ensenyament.