Postveritat i demografia a la “Crisi dels refugiats”. El plec thanatopolític a la Unió Europea

Resum

La pressió demogràfica, juntament amb el perill del nacionalisme i els moviments populistes xenòfobs, ha passat a formar part del relat pel qual la crisi dels refugiats amenaça l’arquitectura de la Unió Europea, començant pel Tractat de Schengen. Aquest relat es considera una construcció de “postveritat”, que amaga que la crisi és efecte del disseny d’una política migratòria subordinada al desig d’un mercat laboral unificat ideal, dissociat de la realitat dels fluxos migratoris reals. Aquesta política és la que ha donat cada cop més espai a la seguretat i la por, i ha legitimat la inacció davant la tragèdia humanitària ocasionada amb el que aquí anomenem “thanatopolítica”. S’analitza l’ús de l’argument demogràfic, el paper de Schengen en la construcció de la fortalesa Europa i la política de refugi, i la mobilització emotiva de l’opinió pública durant la crisi a partir d’una selecció de les imatges més reproduïdes l’estiu de 2015.

Paraules clau: política migratòria, refugi, Unió Europea, geopolítica, postveritat.