Variabilitat en els patrons d’identificació nacional en funció de la llengua: el cas del Principat d’Andorra Autors/ores Alexandra Monné i Bellmunt Universitat d'Andorra Paraules clau: condició lingüística familiar, identitat nacional, autocategorització. Resum Els mecanismes psicològics involucrats en la construcció de la identitat nacional han estat estudiats per la psicologia social. El marc teòric parteix de la integració dels principals conceptes de la teoria de la identitat social (Tajfel, 1984), en la qual s’afirma que els individus són membres de diversos grups socials i que s’identifiquen a si mateixos com a membres d’alguns d’aquests grups amb diferents graus de compromís i sentiments. En aquest article s’analitzen les relacions entre la condició lingüística familiar i el fet d’identificar-se amb el projecte nacional en un grup de joves socialitzats al Principat d’Andorra. Les dades han estat recollides mitjançant una enquesta a 514 persones de diferent origen, condició lingüística familiar i nacionalitat. Els resultats mostren que la condició lingüística familiar és la variable que es correlaciona amb més força amb la identitat nacional. Entre la població existeixen diversos graus o nivells d’identificació amb el país segons la condició lingüística, havent-hi llengües que es construeixen com a categories exclusives i d’altres que es construeixen com a compatibles i inclusives a l’Estat andorrà.Paraules clau: condició lingüística familiar, identitat nacional, autocategorització. Biografia de l'autor/a Alexandra Monné i Bellmunt, Universitat d'Andorra professora del Batxelor en Ciències de l'Educació Descàrregues PDF Publicat 22-07-2016 Número Núm. 27 (2017): La transmissió lingüística intergeneracional Secció Secció Miscel·lània Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.