Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva Autors/ores Albert Bastardas i Boada Universitat de Barcelona Paraules clau: política lingüística familiar, famílies lingüísticament mixtes, complexitat, usos lingüístics, llengües mitjanes, autoorganització. Resum En aquest article, es posen de manifest els fenòmens més de tipus micro que intervenen en l’organització lingüística de les famílies lingüísticament mixtes. La majoria de les dades provenen d’entrevistes semidirigides a progenitors que tenien fills a la xarxa municipal d’escoles bressol de Barcelona. Se’n desprèn que, en aquest tipus de famílies, l’organització lingüística interna no és sempre fruit d’una decisió conscient i planificada sinó sovint també d’un procés aconscient i autoorganitzat. Pot ser també variable al llarg del temps segons els canvis produïts en l’àmbit individual o bé en l’entorn familiar i social. Una política lingüística que vulgui intervenir en una determinada situació ha de tenir en compte tots dos aspectes, el macro i el micro, per tal d’actuar al més adequadament possible en la transformació de la realitat. Tan importants, doncs, poden ser les polítiques governamentals més tradicionals com les intervencions imaginatives en el pla interaccional. Pel que fa a les llengües mitjanes, les dades mostren una tendència a utilitzar llengües més grans en la interacció amb la parella però no per això una llengua mitjana es deixa de transmetre als fills, fet rellevant, ja que tindrà una influència directa en la facilitació de competències a les noves generacions. Es presenta un enfocament teòric des del punt de vista de la perspectiva de la complexitat. Es consideren els avantatges i inconvenients de veure els processos de formació de l’organització lingüística familiar com un fenomen bottom-up o top-down, així com també la precisió i adequació del terme política lingüística familiar.Paraules clau: política lingüística familiar; famílies lingüísticament mixtes; complexitat; usos lingüístics; llengües mitjanes; autoorganització. Biografia de l'autor/a Albert Bastardas i Boada, Universitat de Barcelona Departament de Lingüística General, Catedràtic Descàrregues PDF Publicat 28-07-2020 Número Núm. 26 (2016): Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació Secció Secció Miscel·lània Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.